dimarts, 17 de gener del 2017

RELATS CONJUNTS: Blau nit

La nostra aportació a Relats Conjunts:




La nit no es presentava gens prometedora, entre els homes que bevien a la terrassa no hi havia cap client en potència.  Alguns ja els coneixia, eren els habituals. 
El pallasso blanc actuava al cabaret proper, on, abillat amb un barret punxegut explicava acudits pujats de to i es ficava amb el govern que estigues al poder amb força gràcia. Malgrat la seva feina era un home trist i rancuniós i solament mostrava tendresa per la seva gateta "Miolet" i a la seva parella, un tenor que també actuava al cabaret i que vestit d'uniforme amb entorxats i xarreteres cantava romances d'amor i cançons picardioses. Aquests no farien "gasto", no els hi agradaven les dones.

El bohemi de la boina també era un habitual. Passava molta estona bevent una única consumició, un pastis, que feia durar tota la nit. Parlava molt poc amb els seus companys de taula i dibuixava contínuament en una llibreta  apunts i esbossos per un futur quadre que el faria famós internacionalment. Tampoc no faria "gasto", no tenia peles.

El de la gorra ja la havia vist alguna vegada al bordell, era un fatxenda i li agradaven molt jovenetes. Com a client quedava descartat, no faria "gasto",  ella ja no era una nena, no era el seu tipus.

I l'atractiu cavaller que prenia una copa anava acompanyat... Llàstima, perquè semblava que la mirava  amb interès. Quan ja donava la nit per perduda "l'atractiu cavaller", amb l'aquiescència de la dama  li va fer una senyal i, molt educadament, va demanar-li que els acompanyes. Li va retirar la cadira per convidar-la a seure i li deia "mademoiselle". La vetllada prenia un gir sorprenen.
 Era una parella en busca de noves experiencies? Un escriptor que volia saber les vivencies d'una dona de la nit per fer-ne una novel·la? Un pintor que buscava una dona de món per retratar-la? Dos sàdics assassins que l'havien escollit com a víctima per matar-la i esquarterar-la?   Va demanar un Pernod. Aviat ho sabria.


28 comentaris:

  1. Quina por que m'ha fet aquest final... a veure si és una de les opcions no violentes...

    ResponElimina
  2. Però com pots deixar-nos així! Per favor, que algú agafi aquesta història i la continuï! Molt bona presentació dels personatges i els seus motius, i aquest final ens obre a tota mena d'interpretacions. Espero arribar a saber què volia 'l'atractiu cavaller'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, si hem d'arribar a fer 100 relats podria fer una història amb cada un dels supòsits, el que donaria per quatre histories més. Però de moment el relat queda així, misteriós...

      Elimina
  3. Segur que el cavaller du bones intencions. A mi em recorda en Joan Maragall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, se'l veu amb molta classe. Segur que si la mata ho farà amb molta elegància...la matarà de plaer!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Gràcies, Elfree!
      No sé si continuarà. Si hem d'arribar a 100 potser no quedarà més remei que fer-ho.
      El que vaig a penjar ara és un poema a les Itineràncies.

      Elimina
  5. No sé per què, els pallassos que sovint ens fan riure, solen ser persones tristes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, però hi ha molta literatura sobre aquest personatge, "Ridi pagliaccio".

      Elimina
  6. Ja pots començar a escriure la segona part ara mateix.....vull saber que passa al final...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, jo no sóc una relataire tan treballadora com tu. Però si vols continuar d'història jo estaré encantada. Segurament el final no seria tan dramàtic com l'acabaria jo.

      Elimina
  7. Sempre m'han agradat els finals oberts. Et deixen amb la possibilitat d'imaginar qualsevol situació. Ara bé, quina és l'opció que hauries escrit? Aquesta és la meva intriga. Estic segur però que no seria cap de les que puc imaginar. M'ha agradat el relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden els finals oberts. I la veritat és que mentre ho anava escrivint el relat va anar canviant. A vegades els personatges et dicten el que has d'escriure, però "l'atractiu cavaller" no em va aclarir les seves intencions.

      Elimina
  8. Era molt valenta....o molt curiosa !!
    Intrigats quedem !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dones de la nit han de ser molt valentes, molt curioses o molt inconscients. Els "clients" son sovint desconeguts.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Però si us ho deixo a punt de caramel. Cada u pot triar el final que més li agradi: eròtic-pujadet de to, literari-pigmalionic, pictòric-musa, jack el destripador i senyora..

      Elimina
  10. Quin misteri. En aquests relats va apareixent de tot, cuina, intriga i, ara, un possible assassinat amb tints sàdics, i nosaltres espectadors, com ho podem evitar? No sé si trucar a la policia ... què fem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em fascina dels Relats és que cada blogaire fa una interpretació diferent de la mateixa escena, això m'agrada molt.
      De moment no cal avisar a la policia, potser va amb bones intencions...

      Elimina
  11. La curiositat va matar el gat. Esperem que no sigui el cas de la protagonista. Personalment voto pel trio, el trobo més romàntic que anar tallant persones a trossets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se si un trio és romàntic però segur que seria més divertit que anar matant gent, tot i que hi ha gustos molt estranys.

      Elimina
  12. Quanta imaginació que tens, i s'escau a la perfecció a la imatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha pintures que de seguida m'inspiren un relat, i d'altres que em costa molt inspirar-me.
      Gràcies, Helena!

      Elimina
  13. Molt bon retrat de la vida canalla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rafel, tot fruit de la imaginació, que jo porto una vida molt ordenada i no conec aquest submón. ;-)

      Elimina
  14. Jo voto per parella d'artistes en busca d'experiències que després recrearan amb el seu art...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...