dimecres, 22 d’octubre de 2014

QUEDEM AL ZURICH?

  Dun projecte que hem encetat. 
 Més detalls a ca la Gemma.


Entrà decidida al Cafè Zurich i va demanar un suís. Li van dir que en aquell moment no en tenien. Va marxar sense prendre res.

Tornaria. Ella VOLIA un suís, i de poder escollir amb els ulls blaus.

                                                     ;·)

28 comentaris:

  1. Que bo, el micro! Ara mateix l'afegeixo a les ànimes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que a mi només se'm acudeixen bajanades, però si t'ha fet somriure ja estic contenta.
      El teu si que és bo, que tu escrius molt bé, punyetera!

      Elimina
  2. D'ulls blaus, i molt dolç! Si n'era d'espavilada, ella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espavilada n'és, però poc pacient, si s'hagués esperat una mica segur que acabaria entrant-ne un.

      Elimina
  3. M'encanta!!!!

    Un suís amb els ulls blaus...

    No sé si la Sílvia l'ha agafat d'aquí o tu l'has agafat de la Sílvia, però ja sabeu que aquestes coses m'entusiasmen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, jo l'he agafat d'aquí. La idea és recopilar els personatges al final del relat de l'ànima perquè quedi més compactat. Només és una idea de moment, i així també ens enllacem més.

      Elimina
    2. Una noia pràctica. On millor que el Zurich per trobar un suís?
      No se si he de posar enllaços. Potser té raó la Sílvia, així queda més compactat i assequible per qui ens vulgui seguir.

      Elimina
    3. La Gemma aquesta nit hi posarà remei amb un post.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Xelo, vine, t'hi esperem!!!
      Els poemes també formen part del projecte.

      Elimina
  5. Els suïssos estan sobrevalorats, on hi hagi un bon producte català... També n’hi ha amb els ulls blaus, en soc l’exemple ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb això hi estic d'acord, Pons, a casa tenim bon gènere amb ulls de colors variats. El meu català els tenia verds.
      La noia el que volia era provar, variar, comparar...Un caprici, vaja!

      Elimina
  6. La mala mania de posar cambreres, deixa amb gana a moltes clientes.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar! haurien de tenir-ho present i posar cambreres i cambres, mitat i mitat.
      Així tothom quedaria satisfet, que és el que es pretén.

      Elimina
  7. Ha ha ha! Que llesta! Doncs tant difícil no pot ser, que passegi, que passegi pel Zurich...
    Ja en tenim un altre al sarró, Glò, que no decaigui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, aquesta noia tenia massa presa. No és pot anar així pel món!
      Continuu pensant, aviat un altre.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Que llaminera! Es que els suïssos sempre venen de gust. Amb melindros millor.

      Elimina
  9. Quan torni a la cafeteria, si segueixen sense suís, que intenti demanar un brasiler. Torrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O millor que demani la carta. Millor anar ben informada i triar amb criteri.
      ;D

      Elimina
  10. Si té l'esperança que li portin, el suïs d'ulls blaus, segur que hi tornarà, i és que les ànimes si s'ho proposen ho aconsegueixen tot...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, a força d'insistir s'aconsegueixen gairebé tot. I si te molta gana que demani alguna una altra cosa.

      Elimina
  11. Tampoc és tan difícil en un cafè com aquest, bon lloc per cercar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, si insisteix segur que l'acaba trobant. Com dius, tampoc és tan difícil!

      Elimina
  12. Que insisteixi !!..... hi ja el trobarà ; ))
    Molt bo, el microrelat , felicitats !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que si, no ha de ser tan difícil trobar un suís a Zurich!
      Gràcies, Artur! T'hi animes?

      Elimina
  13. Ja ho tornarà a intentar, però sobretot: puntualitat

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...