divendres, 2 de desembre de 2016

"ÀNIMA"

Avui he perdut un amic, un company... La mort em fa pensar. En un moment semblant vaig escriure aquest poema que comparteixo.          



                                           Tres genets:
                                                                                                   4t. Genet: La Mort

                   No et reconec amb les galtes colrades
que dissimulen la lividesa de la mort.
Ni en les narius, que tènuement s'afilen,
ni en la parpella transparent sobre l'ull clos.

Ets tu, però tu on ets?

Qui ha tallat el fil que et mantenia erecte
donant alçada i majestat al cos,
com s'ha espatllat aquest rellotge que, perfecte,
marcava la cadència del teu cor,
Perquè s'atura aquest magnific engranatge
que amb precisió donava vida a tot?
Qui t'ha deixat ert, qui t'ha llevat la vida
que amb tant plaer assabories glop a glop?

O has sigut tu,
car el teu cos de llibertat et priva
que per fugir del món
has deslliurat ton ànima captiva
buscant una altra fita,
un espai nou...
                     Glòria



dissabte, 26 de novembre de 2016

L'EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA

D'entre els innombrables whatsapps que rebo aquest és un dels pocs que m'ha fet somriure:




I parlant de whatsapps... No vull negar, ni podria, la utilitat evident que té aquesta eina per facilitar-nos la vida quotidiana, és una manera ideal per comunicar-nos si els missatges són puntuals, coses concretes: "Arribaré amb retràs", "S'ha suspès la reunió d'avui", "Quedem al Zuric?", això és pràctic i evita desplaçaments inútils  o angunies que es poden evitar. 

S'ha de reconèixer també que és el mitjà ideal - i no crec que millor- per substituir als correus electrònics que abans ens inundaven amb power points de 60 diapositives amb les vistes de les cataractes del Iguazú, les virtuts de l'all o les gràcies d'uns gatets fent trapelleries. Ara ja no en rebo NI UN, tret dels d'una amiga que és nega a fer servir aquest tipus de telefon. Ella diu que el seu "Zapatófono" de fa quinze anys li va la mar de bé.

Però s'ha de tenir compte quan el fem servir  per converses amb més contingut, sobretot si són de grups, ja que es presten a confusions o males interpretacions, segons he viscut en primera persona, però no en pròpia carn. "Estàs equivocat/da " pot sonar ofensiu i potser la intenció no era ofendre. "Sempre arribes l'ultim" pot semblar un retret, quan el que es pretenia era fer una brometa. I ja no dic si són frases llargues i a vegades mal redactades. En fi, no sé, penso que s'ha de ser molt curós amb el que s'escriu, doncs com he pogut comprovar sovint pot crear mal rotllo. Hi ha converses, trivials si es vol, que és millor tenir cara a cara, el to que fem servir diu tant o més que les paraules emprades. .                                                                                                                                         
              
   

divendres, 18 de novembre de 2016

RELATS CONJUNT: Naked man


La nostra aportació a Relats Conjunts: 




Ser home mosca era una activitat d'alt risc. Més si algun periodista sensacionalista fa córrer la brama de que ocultes entre la vestimenta estris que et permeten escalar sense perill. Flyman, l'home mosca més conegut de tot el país, va decidir pujar completament nu l'imponent gratacel. No amagava res enlloc, perquè no havia lloc on amagar res, si es permesa la redundància.

Trepava àgil i segur fins que un ocellot el va voler atacar -un cul rosadet enmig de la pared grisa era una imatge provocadora per una au- i, desconcentrat, va perdre peu. A punt de caure s'agafà al balcó que estava prop seu disposat a entrar... però  l'Otel·lo que escrutava l'horitzó amb gest furibund i la veu de la dona que xisclava "No és el que t'imagines, estimat!" el van decidir a esperar pacientment que el vinguessin a rescatar els membres del seu equip, abans d'arriscar-se a entrar per la finestra en un moment tan poc oportú. 
                                                                                             :-(

dilluns, 14 de novembre de 2016

ABCdari poètic de la Silvia Romero


Vull compartir amb vosaltres dues poesies del llibre de la Sílvia, perquè m'agraden molt i penso que són bones. Segur que us animaran a llegir-ne més del esplèndid llibre que comento, aquí, al GloBos.blog




- C -


Crec en la veritat de la paraula
i en els mots sincers que et vaig llegir.
Crec en l'oblit de la imatge,
escull recòndit del nostre paradís.

Si clamo el verb, llençant la veu
perquè onegi entre la brisa
—aquella que ens acompanyà tothora—
no és per plorar l'angoixa
sinó per cantar el neguit.

Mes si la lletra no dansa
al compàs de la melodia
—música somiejada que ofegàrem
amb tenaços i bruts recels—
aleshores sí podràs dir-me:
"Veus? No hi ha màgia
més enllà de la mirada."

Però jo...
crec en la veritat de la paraula
i en els mots sincers que et vaig llegir.




-L-

La passarel·la. El pont.
El camí aventurer,
solitari,
que fressava d'infant
amb ganudes piranyes
i cocodrils salvatges
esperant,
amenaçant
als vessants de l'abisme
imaginat.

El pont. La passarel·la.
El camí perillós,
solitari,
que petjo tot sovint
amb foscos estimballs
i indesitjats averns
que em sotgen,
m'intimiden
als flancs del precipici
real i adust.

La passarel·la.
El pont.

El buit. 



                   Sílvia Romero i Oleart

dijous, 10 de novembre de 2016

A QUE NO US HO ESPERÀVEU?


Ni jo tampoc.  Diuen que els Simpson ja ho sabien i, segons ells, la propera presidenta serà Lisa, això si que és una bona noticia!




 
De tots els acudits que he rebut d'aquesta desagradable noticia aquest és el que m'ha fet més gracia:




 Ens ho haurem de prendre amb filosofia...i una miqueta d'humor!

dilluns, 7 de novembre de 2016

RECORDANT a JOAN OLIVER

Demà és el dia que recordarem i homenatjarem a un poeta que s'ho mereix.



Ens agradaria que ens acompanyéssiu. Crec que ho passarem bé!

                                                                         :)

dilluns, 31 d’octubre de 2016

TRADICIONS

                             



- Hola, ets una castanya com jo, veritat?  
- No! Jo sóc una castanya pilonga.
- Pilonga?. Bé, però igualment ets una castanya, ets de la família  I que has vingut a fer?
- A celebrar la castanyada que per aquesta data és tradició en el nostre país.
- Doncs jo també.
- Apa, mira qui ve per allí, sembla una carabassa, oi?
- Si que ho sembla. Hola, qui ets?
- Sóc la carabassa de Halloween                            
- De quina classe ha dit que era?
- No és una classe, tonta, Halloween és una mena de festa que fan a l'estranger per Tots Sants i que ara, tant si com no, volen que fem aquí per aquesta data.
-AAAh noooo! això si que no. Aquí fem la Castanyada res de coses vingudes de fora.
-Però nosaltres són més divertides!                      
-Ai, si! pots pensar ni que fossis la Ruperta, que ja ha passat el temps de "1, 2, 3 responda otra vez". Total, que feu aquesta nit, a veure... Perquè la resta de l'any per poca cosa serviu si no és per fer crema, ben bona per cert.
- O cabell d'àngel...
-Doncs, mira, ens buiden per dintre, ens fan uns talls.
-Talls?
 -Si, uns talls en forma de ulls i boca i ens posen una llum a dins. I fem de maco!!!
-I això perquè ho fan?
- Doncs perquè representa la llum que ens ha de guiar per tota la eternitat.
 -Ah, i això és tot?, Doncs aquí es reuneixen tota la família i els amics i després de soper es mengen castanyes torrades, moniatos també cuits i després els panellets, que són uns dolços boníííssims. I per si et sembla poc ho acompanyem d'un vinet dolç que és diu Moscatell, i als que els hi agrada una cosa més forta veuen anís, que també hi escau molt bé.
- O cava, que si adiu amb tot.
-Aquesta diada és una antiga festa ritual funerària que es ve del segle  XVIII, on es menjaven apats de panets i fruits secs, tot resant pels difunts.
- Però el més important es que nosaltres fomentem les reunions amb la família i els amics, la Castanyada  és un bon motiu de trobada. Amb aquesta festa del Halloween ho feu tot això?
- No, però a vosaltres os torren a foc lent. Ves quina gràcia, no?
- I què??? En giren una vegada i una altre i dona un gustirrinin l'escalforeta... Després és queda una pell blanqueta i a les persones els hi agradem d'allò més. A demés ens torren amb els moniatos i..."no veas" quina "juerga" ens peguem.
- I tu, carabaseta, a part de les llumetes per fer maco que més fas?
- Doncs els nenes es disfressen per fer por i van per les cases dien "Truco o Trato"
-Truco i trato???
- Si, demanen caramels i tothom els he n'hi dóna!
-Tothom?
-Si, això va començar IX.
 - Ui, si que ve de lluny!
- Si, de quan els cristians anaven pels pobles demanant pastissos...
-Demanaven pastissos?
- Si, per les ànimes dels seus familiars.

-Està bé, carabasseta, però avui estem aquí per celebrar la diada com es tradició. Passen els anys i sembla que aquesta celebració tal com es típic celebrar-la s'anirà acabant, però no! Encara que vinguin costums d'altres terres cada any ens reunim per celebrar aquesta tradició i això és molt bonic.
- I sinó preguntem-ho als blogaires:  Us agrada la Castanyada???

Relat de  Francesca Garcia
 Gràcies!


  

dimecres, 26 d’octubre de 2016

MIRADES OBLIQUES

Navegant per la xarxa es troben coses curioses. Veieu sinó l'experiment que va fer Robert Doisneau amb una càmera oculta.

A l'aparador de la Galerie Romi de Paris...



va exposar una pintura -que no veiem- en un lloc privilegiat, però al lateral podem contemplar el retrat de una dona despullada. Les mirades van a totes al nu i les expressions son molt variades i curioses.













Estupor, curiositat, reprovació, dissimul, desig... el cert que és no deixa indiferent a ningú. Clar que això era al any 1948.

                                                                                                                      ;-)



divendres, 21 d’octubre de 2016

CORRELLENGUA A SANTS

Si voleu venir a passar una bona estona el proper dissabte Sants està de festa. Hi ha oferta per tots els gustos. Confiem que no plogui!





10.00 h Traca de la Colla de Diables de Sants i Tabalers de Sants.10.00 h Obertura d’envelats.

11.00 h Construcció del mosaic del Correllengua.
11.00 h Exhibició dels grups de puntaires del Casal Artesà d’Hostafrancs, Orfeó de Sants, Cotxeres de Sants i carrer Vallespir.
11.00 h Rocòdrom popular de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants.
11.00 h Taller infantil dels Castellers de Sants.
11.30 h Concurs de pintura ràpida a càrrec del Col·lectiu d’Artistes de Sants.
11.45 h Ballada dels Gegants de Sants.
12.30 h Animació infantil a càrrec de Kuli-Kuli.
14.30 h Dinar del Correllengua servit per Terra d’Escudella a la plaça de Sants.
16.30 h Rocòdrom popular de la Unió Excursionista de Catalunya de Sants.
17.00 h Festa infantil amb l’Esplai Espurna.
17.40 h Recital de poesia dedicat a Montserrat Roig amb el Col·lectiu d’Artistes de Sants, Premi Amadeu Oller i Grup d’Opinió Àmfora.
18.30 h Cantada popular coordinada per la Coral Sant Medir.
19.00 h Manifest del Correllengua 2016 i parlament a càrrec de Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya.
19.30 h Xocolatada.
20.00 h Actuació de la Colla de Diables i Tabalers de l’Escola Barrufet i Socarrimats.
20.45 h Actuació dels Diables de Sants i Tabalers de Sants.
22.00 h Concert de LA MÀLAGA (rumba catalana) i 2a edició del Concurs Micro Obert de rap i hip-hop.
23.30 h Concert de MIQUEL DEL ROIG.


Jo participaré en la lectura dels textos i amb la Coral. Us hi esperem, ho passarem bé.
                         :-)
Doncs es va suspendre el Correllengua per motiu de la pluja!!!
                                                            :-(

diumenge, 16 d’octubre de 2016

RELATS CONJUNTS: Diluvi

 La nostra aportació als Relats Conjunts:





Quan Deu va encarregar la construcció d'una arca, a Noè ja li va semblar una feina molt costeruda. I tant que ho va ser! Cada dia es meravellava de la que la nau aguantés el xàfec. Un miracle. 
Buscar els animals per omplir-la tampoc va ser gens fàcil, va enviar a la família a cercar-los arreu i en van reunir un bon grapat. Alguns no els van poder localitzar, els unicorns per exemple, que són bestioles tímides i esquerpes i costen molt de trobar.
Tot això va ser un esforç sobrehumà, sort que Jahvè els protegia. Quan va començar a ploure van lloar-lo de tot cor i es van sentir privilegiats per estar sants i estalvis dins l'arca, més quan van contemplar com s'ofegaven tots els veïns i el bestiar. Feia compasió veure'ls!
Ara després de tants dies de ploure sense parar ja no estava tan segur de que estar dins l'arca fos un privilegi. Els fills no paraven de rondinar, en Sem es queixava de que Gafet gandulejava i Cam s'exclamava de que sempre li toques a ell recollir els excrements de les besties. Les nores s'estaven barallant contínuament per qualsevol bajanada. La seva esposa mirava de posar pau, però fins i tot ella a vegades perdia la paciència, doncs la humitat li estava destrossant els ossos.
D'aigua no en faltava, però el menjar començava a escassejar... I els animals carnívors ja començaven a mirar-se als que mengen herba amb ulls goluts.

Noè, ple de fe, però desbordat per la situació pregava cada nit a Jahvè,  demanant-li que aturés aquell devessall d'aigua. Ja durava vint-i-vuit dies i no es veia capaç d'aguantar una setmana més... Era massa responsabilitat. Pobre Noè. El futur de la humanitat estava a les seves mans!
                                                                                                               :(

dijous, 13 d’octubre de 2016

"MARE..."

Un poema amb sentiment el que va escriure la meva néta Laia per felicitar a la seva mare (la meva filla, l'artistassa) per l'aniversari. La Laia té disset anys, però de moment res fa sospitar que sigui lletraferida, per això m'ha sorprès la gràcia i la sensibilitat que ha demostrat en escriure el poema. Penso que té fusta... 






Mare,
Com una dolça ploma que m'acaricia al naset,
com el soroll de l'onada al fondre's mb la sorra
com quan pronuncies que m'estimes 
i m'envoltes en tarrons de sucre,
com quan també en fas sentir
que ets el nucli de la terra!

Quina correspondència més pura
quan ets la màxima autoritat en el meu cor
i veig que dins el teu jo també ho sóc,
que mares hi ha moltes, però com tu cap
Que res em fa més única 
que la teva forma d'estimar.
Que m'encanten les teves pallassades 
que em dones per sopar,
i les rialles que fem sense parar.

En aquest cercle de complicitat
et vull fer arribar que el que m'has donat
fins ara sens dubte ho és tot 
i que t'estimo tant mare
que em comença a ballar el cor
als compassos de la melodia del teu.

Mare,
sé que no sóc poeta,
sé que no sóc la millor filla del món,
però sé amb molta certesa
que t'estimo un montón!!!

                    Laia



divendres, 7 d’octubre de 2016

UN BANC, UN HOMENATGE

No és pas que vulgui fer la competència a Fra Miquel, no!  Però sempre m'ha fet gràcia aquest banc instal·lat en una plaça que freqüento sovint.  Davant l'església de Santa Maria de Sants és troba aquest banc que forma part d'un conjunt que ret homenatge als Castellers. A tots els Castellers en general i en concret als de Sants, que sovint fan les seves exhibicions a aquesta plaça.





El monument, obra de Josep Peraire, està format per tres elements, dos blocs de formigó sobre i al voltant dels quals els castellers han deixat sabates i objectes d'us quotidià, així com els instruments de música: la gralla i el tamborí.  També hi ha ampolles d'aigua, bosses, sabates, un barret i una pila de peces de roba.





El tercer element del conjunt és un cercle gran i un altre de més petit, situats els dos dintre d'un quadrat dividit en quatre parts, conté tot de petjades impreses de manera que simbolitzen el lloc on estarien apuntalats els qui aixequessin un" quatre de vuit" en aquell lloc.

 

 

Doncs, bé, ja coneixeu un racó d'aquest barri que ara és el meu i on mi trobo ben a gust. 

                            :-)


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...