dilluns, 19 de juny de 2017

RELATS CONJUNTS: Un viatge accidentat

La nostra aportació a Relats Conjunts.





Doncs aquí ens teniu, amb les oïdes tapades amb cera i remant com a desesperats per sortir del parany de les sirenes. I nostramo, l'Ulisses, lligat al pal major per no tirar-se de cap a mar i anar a l'illa on són elles, el que representa una mort segura. Ja veurem si en sortim d'aquest mal pas, perquè des que hem salpat de Troia no guanyem per ensurts.

A mi em sembla que l'Ulisses li agrada això d'anar a guerrejar i passar aventures, més que no quedar-se tranquil·lament  a Ítaca a cuidant-se dels seus assumptes. És el que tenen els herois, que no saben estar-se quietes. Ja hem direu si és normal el sidral que s'ha muntat perquè la bella Helena va deixar plantat a l'estaquirot de Menelau, que ja es veia  que no feia per ella, un tros de dona com l'Helena amb aquell tita-freda. No és estrany que fugis amb el Paris, un jove molt ben plantat -i dotat- pel que diuen. Deu anys de guerra, de patiments i milers de companys morts per un atac de banyes!

I ara un via crucis per tornar a casa, que dubto molt d'arribar-hi, a totes les illes que topem fem parada i fonda. Hem trobar de tot i res de bo: gegants, fetilleres i ara les sirenes.

Que Zeus ens agafi confessats!

                                                                                                   ;-)

dilluns, 12 de juny de 2017

"JO EM CREC EL QUE PASSA EN UNA IMATGE"







He rebut “Jo em crec el que passa en una imatge” per gentilesa de l’Helena Bonals.
El llibre és preciós. L’objectiu de Vicenç Lefebre, copsa tota la bellesa en l’instant irrepetible en que es produeix. Ell és de sobres conegut en el món blogaire i el seu talent  ha estat guardonat amb prestigiosos premis . 
Si a això afegim la mirada de l’Helena  el llibre guanya rellevància. Els ulls de l’Helena, sempre lúcids i observadors capten matisos i peculiaritats. A través d’ells veiem amb profunditat, gaudim de detalls que la seva sensibilitat detecta i que a lectors  menys observadors s’escaparien. Ella ens fa pensar i això fa que augmenti el gaudi de la imatge.
Un tast:



"Les punxes dels avets fereixen menys els núvols si són reflectides en l'aigua cristal·lina de l'art, que sempre ens redimeix"

Un llibre per fruir de la bellesa de les fotografies  i , en moments de més introspecció,  per  reflexionar llegint-lo.   Un llibre, en fi, molt recomanable.

Gràcies, Helena!


                                                                                                        :-)

divendres, 9 de juny de 2017

1001

Disposada a continuar compartint poesia al GloBos estrenaré, de manera provisional, un disseny diferent. Convençuda de que per llegir és millor negre sobre blanc n'he seleccionat dos entre els que he de decidir:



o aquest



Abans he fet una copia de seguretat, seguin els consells de l'Elfree, que va ha estar a punt de perdre el  "Si dubto...", fent provatures.  
De mica en mica -tinc tot l'estiu per fer-ho-  l'aniré personalitzant i millorant -etiquetant per temes, unificant la lletra, canviant alguna imatge- fins a convertir-lo el més atractiu possible pels amics i passavolants que el visitin.
Tot això em donarà feina, però la faré molt de gust. Confio que els resultats us agradin. 
                                                                                                  :-)


dissabte, 3 de juny de 2017

"CATARSI"

Per fi funciona tot! Ho aprofito per compartir un poema.




Avui
el cel es un safareig de núvols
i els ulls hi submergeixen la mirada
La tarda
llisca mandrosament i, a voltes,
s'enganxa a les branques del meu arbre.

Immòbil
deixo calmosament que s'omplin de sorra
totes les cel·les de la meva ànima:

Tot enterrat
l'angoixa, la tristor, el foc de la passió
i amargues llàgrimes.
La solitud 
que ho corsecava tot, l'enyor, 
la enveja, la nostàlgia...

Resta 
tan sols a dintre meu la serenor.
I una buidor que espanta.
                                              
                                     Glòria     

dissabte, 27 de maig de 2017

CONTINUEN...

el problemes a  Internet!  
Jo que aprofitava el fi de setmana per bloguejar...


 Paciencia!!! Quin remei...

                                                              :-(   

dilluns, 22 de maig de 2017

RELATS CONJUNTS: Les aparences enganyen

*La nostra aportació a Relats Conjunts.




Sembla un angelet, amb el seu posat senzill i humil, vestida de dol rigorós, la careta entristida, els ulls plens de llàgrimes, qui endevinaria el ser abominable que porta a dins? Ningú imaginaria que ella es la "Dolça dama", la senyoreta de companyia que es guanya l'afecte de velletes de bona posició, amb la família lluny i que després, traint la confiança que en ella havien dipositat, moren misteriosament i misteriosament també desapareix ella amb tots els diners, joies i objectes valuosos. Ja en van tres. La segona era la meva mare.
Amb les ulleres i el bigoti no m'ha reconegut. Tot plegat només m'havia vist una vegada a la llum dels canelobres. La vigilo de prop, és astuta, no vull que se m'escapi. He aconseguit posar-la nerviosa amb la meva xerrameca. A la pròxima parada pujarà el sheriff i la detindrà, abans que el tren arribi a Albany on espera trobar el seu company i còmplice. Ell ja ha confessat.
Una noia tan llesta com ella hauria fet bé d'escoltar a les iaies. Quan la mare li deia que el seu fill era el famós detectiu Sherlok Marlowe, hauria d'haver mesurat amb qui s'enfrontava. 
                                                                                                    :-(




*Per misteris que a vegades passen a la xarxa la primera versió que vaig escriure pels Relats va desaparèixer. Aquesta la he tornat ha escriure el més semblant possible.  També van desaparèixer els comentaris de la M.Roser i d'en Xavier. Ho sento, no es culpa meva, que prou greu em sap.

dilluns, 15 de maig de 2017

RUTA LITERÀRIA PER LES FONTS

M'agradaria que m'acompanyéssiu en aquesta  ruta literària que he organitzat -jo soleta- amb molta il·lusió. Penso que si el temps ens acompanya pot ser un passeig molt distret de dues hores, amb poesia, anècdotes i curiositats, que potser ja sabeu...o potser no. 




­­­­­­­­DOLL de POESIA

(Poesia a la font)

Dissabte 20 de maig
 




Un relaxant passeig per les fonts de Barcelona, 
amenitzada per anècdotes i poemes.

Lloc de trobada: Palau Robert, costat Diagonal. 
(Font de la granota) 
         
 Hora 10:30 a.m.     

 Organitza: Grup d’opinió Àmfora
Vocal: G. Bosch





Anoteu-vos-ho a l'agenda!

dissabte, 13 de maig de 2017

GRÀCIES, CARME




Adherint-me a  la proposta que la Carme a fet amb motiu del 10è aniversari de "Col.lecció de Moments" passo a explicar-vos breument les meves vivències dins del món blogaire:
"El que em passa pel cap"es va crear per una  necessitat de comunicar-me, de expandir la meva poesia en un blog poètic. I així va començar. Pocs dies després va néixer el "Glo.Bos blog" on compartiria poesia d'autors de renom. Vaig començar amb molta empenta publicant una entrada cada dia. D'això ja fa sis anys.
Després d'un temps d'ostracisme van començar les visites i vaig conèixer un món en el que m'hi trobo molt còmode i ben acollida. Continuo, no amb aquella empenta dels primers anys, però procuro mantenir una entrada a la setmana. I així penso continuar.
He viscut amb vosaltres moments magnífics, sobretot a les trobades i als recitals en els que hem coincidit, he conegut gent maquíssima i algunes persones les considero ja com amigues, amb elles hi comparteixo estones on traspassem la virtualitat i compartim confidències, un dinar o una 0,0.
Recordo  moltes de les anècdotes que la Carme explica, el bé que ho vam passar amb el Zurich o el "Roda el món". I el sopar que va organitzar el Veí de Dalt -a qui enyoro- i que em va permetre entrar en el món blogaire per la porta gran.
Anècdotes? Doncs no en tinc cap de remarcable, com no sigui els comentaris que sovint alguns, que imagino estudiants, feien al Glo.Bos, deixant com un drap brut els poetes que adoro o afegint enllaços a pàgines molt i molt descarades, motiu que em va obligar a posar el moderador de comentaris.
Agraeixo a la Carme, que sempre és un referent en aquest món, l'ocasió que ens dóna per que ens coneixem una mica més. 

                               PER MOOOOOOLTS ANYS, CARME!
                                                                                                                                
                                                                     

dissabte, 6 de maig de 2017

Ens agradaria que vinguéssiu!





en el centenari del seu naixement

Per: Montse Artal, Glòria Bosch i Morera, Raquel Esquenazi, Montse J. Sorribes, Manel  Klose, Dolores Latorre, Pep López Badenas i Rafael Soteras.

2ª part: micro obert sobre la temàtica i de   lliure participació.

Organitza: Col·lectiu d’Artistes de Sants

BIBLIOTECA DEL VAPOR VELL -Joan Guell, 14-22- Barcelona


 Ena agradaria que vinguéssiu,

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...