divendres, 17 de febrer de 2017

RELATS CONJUNTS: De tota la vida

La nostra aportació a Relats Conjunts:







Mira, Isidret, no dic pas que la mare no tingui raó quan vol que mengis verdureta i peix bullit, que són coses molt digestives i sanes, però a casa l’avia quan sopem de segon mengem ous ferrats, de tota la vida i així he criat al teu pare i mira com n’està de fort i valent, que sempre corre la marató fins a la meta. 


I crec que per un cap de setmana que et quedes amb nosaltres no et passarà res dolent per menjar ous ferrats, que l’oli que faig servir és el del poble -verge, verge del tot-  i els ous són acabats de pondre.  Jo els faig molt bons, cuitets al punt, que hi tinc la mà trencada. 


O sigui que porta el vi a la taula i digues-li a l’avi que llesqui el pa,  ja veuràs com et llepes els dits, que això és més sa i natural que aquestes porquerietes de “bollicaus” i “donus”  que t’he vist menjar per berenar.
Ah, demà provaràs el pa amb vi i sucre. Ja veuràs que n’és de bo! 

                                                                     
                                                                             ;-)


divendres, 10 de febrer de 2017

VIATJAR FENT CULTURETA



He estat uns dies fent cultureta. L'Imserso ens ha portat per la Cornisa Cantàbrica i hem passejat i patejat carrers i camins de les terres d'Astúries i Santander. Un bany de cultura intensiu, no ens han donat treva, dels llacs de Covadonga a les platges de Laredo, carrer empedrats i camins mullats -el temps al Nord, en hivern, ja se sap-... Hem visitat -i fotografiat- monestirs, palaus, claustres, catedrals i tot el que tenia algun interès seguint un guia que semblava una enciclopèdia amb potes. Quanta informació, quina memòria!
Formàvem el ramat 44 persones, la majoria matrimonis d'edat, moltes parelles de jubilades  -amigues, veïnes, consogres- i uns pocs que anaven sols.
Ho hem aprofitat i ens hem cansat. De les set del matí que tocaven diana fins a les set del vespre que tornàvem al l'hotel era un no parar. Hem aprés i o hem gaudit.
El que m'ha sorprès és la bona forma que tenim la tercera edat. Tothom seguia. Amb pròtesi de maluc, de genoll, amb artrosis o reuma. Ningú fallava a les sortides, ni a les optatives que ens van oferir. Admirable!
           Doncs ja torno a ser aquí i a bloguejar. Us trobava a faltar!
         
                                                                                                                            :-)

dimarts, 17 de gener de 2017

RELATS CONJUNTS: Blau nit

La nostra aportació a Relats Conjunts:




La nit no es presentava gens prometedora, entre els homes que bevien a la terrassa no hi havia cap client en potència.  Alguns ja els coneixia, eren els habituals. 
El pallasso blanc actuava al cabaret proper, on, abillat amb un barret punxegut explicava acudits pujats de to i es ficava amb el govern que estigues al poder amb força gràcia. Malgrat la seva feina era un home trist i rancuniós i solament mostrava tendresa per la seva gateta "Miolet" i a la seva parella, un tenor que també actuava al cabaret i que vestit d'uniforme amb entorxats i xarreteres cantava romances d'amor i cançons picardioses. Aquests no farien "gasto", no els hi agradaven les dones.

El bohemi de la boina també era un habitual. Passava molta estona bevent una única consumició, un pastis, que feia durar tota la nit. Parlava molt poc amb els seus companys de taula i dibuixava contínuament en una llibreta  apunts i esbossos per un futur quadre que el faria famós internacionalment. Tampoc no faria "gasto", no tenia peles.

El de la gorra ja la havia vist alguna vegada al bordell, era un fatxenda i li agradaven molt jovenetes. Com a client quedava descartat, no faria "gasto",  ella ja no era una nena, no era el seu tipus.

I l'atractiu cavaller que prenia una copa anava acompanyat... Llàstima, perquè semblava que la mirava  amb interès. Quan ja donava la nit per perduda "l'atractiu cavaller", amb l'aquiescència de la dama  li va fer una senyal i, molt educadament, va demanar-li que els acompanyes. Li va retirar la cadira per convidar-la a seure i li deia "mademoiselle". La vetllada prenia un gir sorprenen.
 Era una parella en busca de noves experiencies? Un escriptor que volia saber les vivencies d'una dona de la nit per fer-ne una novel·la? Un pintor que buscava una dona de món per retratar-la? Dos sàdics assassins que l'havien escollit com a víctima per matar-la i esquarterar-la?   Va demanar un Pernod. Aviat ho sabria.


dilluns, 9 de gener de 2017

"REIVINDICO"

Compartim avui un poema d'un bon company del Col·lectiu d'Artistes de Sants. Aquí en trobareu més des seus poemes.








Enderrocar tot allò que empresona el pensament.
Reivindico veure i ser vist.
Eliminar l’aïllament.
Reivindico la fi de la incomprensió.
Poder-me apropar i que se m’apropin.
Reivindico la fi dels murs.
El respecte als artistes, a les lletres.
Tot això reivindico!  

Pep López Badenas
octubre, 2016

diumenge, 1 de gener de 2017

EL PRIMER DE L'ANY

El primer post és per desitjau-vos un BON ANY


 
 
I després aprofitaré per fer una llista dels llibres que he llegit en 2016, no ho he fet mai i potser és costum fer-ho quan s'acaba desembre, però jo ho faig ara, quant l'any comença. A part de la poesia, que és la meva lectura habitual, aquests són el llibres:




















 




No sé si interessarà  a algú saber els meus gustos literaris, encara que és evident la meva preferència per Eduardo Mendoza. No faré valoracions de les novel·les llegides, perquè considero que els gustos són personals i per tant la meva opinió pot no valdre a tothom. Només diré que m'ha sorprès molt gratament un Mark Twain diferent del que coneixia pels llibres de Tom Swayer.



dissabte, 24 de desembre de 2016

TOTHOM HO SAP I ÉS PROFECIA





                                            I un 2017 ple de joia
i felicitat.
 
                                                                                                                      :-)


diumenge, 18 de desembre de 2016

RELATS CONJUNTS: Malsons a Gràcia

La nostra aportació a Relats Conjunts:




Els malsons de la Natàlia es repetien nit rera nit. Sempre era el mateix: un rectangle de ciment completament esquitxat de colomassa.  I de fons el parrupeig de coloms que anava pujant d'intensitat fins a fer-se insuportable. Llavors es sentia la veu d'en Quimet:
-Colometa!
I ella es despertava, però el malson continuava encara...

                                                                                  

dijous, 15 de desembre de 2016

EL MEU GOS, FIDEL AMIC

Un dels poemes que es van llegir ahir a Cotxeres. És d'un autor anònim i a les persones que ens agraden els animals ens fa caure la llagrimeta. 







Si es cert que no tens més glòria
que la que et donem aquí,
deixa’m ser el teu amic
i per mi serà una joia,
que joia és poder estimar
aquell que tant ens estima
i a canvi d’un xic d’amor
ens donaria la vida.

Recordo quan de menut
eres com una joguina
igual que pelfa i cotó
potser de seda molt fina.
Anaves amunt i avall
com una baldufa xica
i tots els teus acudits
ens feien gracia i somriure.

Arreu trobaves bon llit
entre draps i sabatilles
i ajagut als meus peus,
era com una delícia.
Amb una pilota vella
feies les mil correries
i com un infant mimós
esperaves les meves carícies.

Ara ja t’has fet gran com a tots,
et passa la vida
els anys fan que et falti
la il·lusió, el goig i el delit de viure.
És mes trist el teu mirar
els teus ullets, no somriuen
i quant t’acariciem el llom
ja no ens llepes, sols ens mires.
No ens deixis amic fidel
que encara ens dones alegria
es igual si t’has fet vell,
tot va morint cada dia.

Quan arribi el darrer moment
que això també és llei de vida
et posaré baix d’un roser
potser sota una alzina
i quan no ens vegi ningú
aniré a fer-te companyia
i si se m’espurnen els ulls
diré: - És  culpa de la ventisca
perquè plorar per un gos,
hi ha molta gent que ho critica.




Imatge: Borja Lösssius

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...