dissabte, 26 de novembre de 2016

L'EVOLUCIÓ DE L'ESCRIPTURA

D'entre els innombrables whatsapps que rebo aquest és un dels pocs que m'ha fet somriure:




I parlant de whatsapps... No vull negar, ni podria, la utilitat evident que té aquesta eina per facilitar-nos la vida quotidiana, és una manera ideal per comunicar-nos si els missatges són puntuals, coses concretes: "Arribaré amb retràs", "S'ha suspès la reunió d'avui", "Quedem al Zuric?", això és pràctic i evita desplaçaments inútils  o angunies que es poden evitar. 

S'ha de reconèixer també que és el mitjà ideal - i no crec que millor- per substituir als correus electrònics que abans ens inundaven amb power points de 60 diapositives amb les vistes de les cataractes del Iguazú, les virtuts de l'all o les gràcies d'uns gatets fent trapelleries. Ara ja no en rebo NI UN, tret dels d'una amiga que és nega a fer servir aquest tipus de telefon. Ella diu que el seu "Zapatófono" de fa quinze anys li va la mar de bé.

Però s'ha de tenir compte quan el fem servir  per converses amb més contingut, sobretot si són de grups, ja que es presten a confusions o males interpretacions, segons he viscut en primera persona, però no en pròpia carn. "Estàs equivocat/da " pot sonar ofensiu i potser la intenció no era ofendre. "Sempre arribes l'ultim" pot semblar un retret, quan el que es pretenia era fer una brometa. I ja no dic si són frases llargues i a vegades mal redactades. En fi, no sé, penso que s'ha de ser molt curós amb el que s'escriu, doncs com he pogut comprovar sovint pot crear mal rotllo. Hi ha converses, trivials si es vol, que és millor tenir cara a cara, el to que fem servir diu tant o més que les paraules emprades. .                                                                                                                                         
              
   

divendres, 18 de novembre de 2016

RELATS CONJUNTS: Flyman


La nostra aportació a Relats Conjunts: 




Ser home mosca era una activitat d'alt risc. Més si algun periodista sensacionalista fa córrer la brama de que ocultes entre la vestimenta estris que et permeten escalar sense perill. Flyman, l'home mosca més conegut de tot el país, va decidir pujar completament nu l'imponent gratacel. No amagava res enlloc, perquè no havia lloc on amagar res, si es permesa la redundància.

Trepava àgil i segur fins que un ocellot el va voler atacar -un cul rosadet enmig de la pared grisa era una imatge provocadora per una au- i, desconcentrat, va perdre peu. A punt de caure s'agafà al balcó que estava prop seu disposat a entrar... però  l'Otel·lo que escrutava l'horitzó amb gest furibund i la veu de la dona que xisclava "No és el que t'imagines, estimat!" el van decidir a esperar pacientment que el vinguessin a rescatar els membres del seu equip, abans d'arriscar-se a entrar per la finestra en un moment tan poc oportú. 
                                                                                             :-(

dilluns, 14 de novembre de 2016

ABCdari poètic de la Silvia Romero


Vull compartir amb vosaltres dues poesies del llibre de la Sílvia, perquè m'agraden molt i penso que són bones. Segur que us animaran a llegir-ne més del esplèndid llibre que comento, aquí, al GloBos.blog




- C -


Crec en la veritat de la paraula
i en els mots sincers que et vaig llegir.
Crec en l'oblit de la imatge,
escull recòndit del nostre paradís.

Si clamo el verb, llençant la veu
perquè onegi entre la brisa
—aquella que ens acompanyà tothora—
no és per plorar l'angoixa
sinó per cantar el neguit.

Mes si la lletra no dansa
al compàs de la melodia
—música somiejada que ofegàrem
amb tenaços i bruts recels—
aleshores sí podràs dir-me:
"Veus? No hi ha màgia
més enllà de la mirada."

Però jo...
crec en la veritat de la paraula
i en els mots sincers que et vaig llegir.




-L-

La passarel·la. El pont.
El camí aventurer,
solitari,
que fressava d'infant
amb ganudes piranyes
i cocodrils salvatges
esperant,
amenaçant
als vessants de l'abisme
imaginat.

El pont. La passarel·la.
El camí perillós,
solitari,
que petjo tot sovint
amb foscos estimballs
i indesitjats averns
que em sotgen,
m'intimiden
als flancs del precipici
real i adust.

La passarel·la.
El pont.

El buit. 



                   Sílvia Romero i Oleart

dijous, 10 de novembre de 2016

A QUE NO US HO ESPERÀVEU?


Ni jo tampoc.  Diuen que els Simpson ja ho sabien i, segons ells, la propera presidenta serà Lisa, això si que és una bona noticia!




 
De tots els acudits que he rebut d'aquesta desagradable noticia aquest és el que m'ha fet més gracia:




 Ens ho haurem de prendre amb filosofia...i una miqueta d'humor!

dilluns, 7 de novembre de 2016

RECORDANT a JOAN OLIVER

Demà és el dia que recordarem i homenatjarem a un poeta que s'ho mereix.



Ens agradaria que ens acompanyéssiu. Crec que ho passarem bé!

                                                                         :)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...