divendres, 17 de juny de 2016

RELATS CONJUNTS: L'encís de l'exòtic

La nostra aportació a  RELATS CONJUNTS
 




A ell mai li havia interessat viatjar, ni veure món, ni conèixer altres cultures, ni viure noves experiencies. Ho tenia ben clar. Per ell el seu món era el seu piset a Gràcia, una còmode butaca, un televisor perpètuament connectat a programes esportius i la paella del dijous al bar de la Núria. Esporàdicament algun mati de platgeta i poca cosa més.  Així era l'home més feliç del món, tot i que tenia algunes mancances en el terreny sexual per la seva apàtica forma de vida, ho anava trampejant com podia.

Quan la Núria, la del bar, va a començar a fer-li ullets i deixar caure algunes insinuacions, en absolut velades, va decidir sucumbir a l'encís de la noia, que era bufoneta,  de tracte agradable i excel·lent cuinera. Després d'un temps d'estira i arronsa i de fer-se el desmenjat finalment  a la tardor van iniciar una relació. Tot va ser una basa d'oli al principi, un hivern molt casolà i una primavera amb petites sortides a les rodalies.

Però quan s'acostava l'estiu la Núria, sempre tan tranquil·la va començar a neguitejar-se, volia de totes totes fer unes vacances amb les que poder presumir la resta de l'any davant de tota la clientela: unes vacances al Carib. Ni més ni menys. Volia conèixer països exòtics

Ell va intentar dissuadir-la de totes les maneres. Que ell és marejava.
-Pren Biodramina, li responia.
Que aquests països hi han malalties tropicals.
-Cap problema. Ens vacunarem.
Que si això val molt diners
-Per això treballem tot l'any. A demés hi trobat una oferta tirada de preu, una ganga, encara no entenc com ho poden fer tan barato!

Doncs aquí estava l'explicació.  Era tan barato perquè el vaixell on van embarcar semblava de joguina, i quan inexplicablement va  desfermar-se una tempesta de campionat, mai vista en aquelles latituds, tot se'n va anar al carai. El vaixell va fer aigües i la Núria va desaparèixer entre les onades. Pobre Núria, qui sap si la tornaria a veure, que car pagaven el seu caprici!
 I allí estava ell, esperant un miracle que el salves.  Però si ja és veia venir que un creuer tan econòmic no era de fiar! Quina obsessió per anar a l'altre punta de món si a la Costa Brava hi ha unes platges paradisíaques.
Si ell a la Barceloneta ja era feliç...    


                                                                                   

18 comentaris:

  1. Quina mania que té tothom en viatjar! Veus? Pel seu mal cap, com s'han de trobar... Perquè de miracles en passen ben pocs... Crec que ho té tan malament com la Núria.

    Si un és feliç a la Batceloneta, que més necessita? Res! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veure món és molt enriquidor, però aquests viatges que en 15 dies visiten 18 països o aquests creuers que passen tot el dia fen activitats dins del vaixell ho trobo força incongruent.
      Tan rebé que s'està a la Barceloneta!!!

      Elimina
  2. Caram, no se'l veu massa afectat, eh... ara podrà tornar a la seva vida d'abans... no sé si li compensarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs està afectadíssim, XeXu. Que està a un pas de dinyar-la! I qui té la culpa?
      Per ell s'han acabat el viatges tan si surt d'aquest mal pas com si no.

      Elimina
  3. Quanta raó que tenia ell...No sé perquè la gent té l'obsessió de passar les vacances a la quinta forca, amb els llocs bonics que tenim ben a la vora...Però podria ser que algú l'hagués salvada i un dia es tornin a trobar, perquè no? Amb una Núria que només tindrà ganes d'anar no pas més lluny de la Costa Brava...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, potser la Núria s'haurà salvat i ell també se'n sortirà. I finalment es retrobaran i viuran feliços, menjant paella els dijous i passant els estius a Picamoixons que és d'on és la família de la Núria, que de mar ja han quedat servits.

      Elimina
  4. el que passa per comprar barat......molt bo Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és que els duros a quatre pessetes sempre són una enganyifa!
      Gràcies, Elfree, he pensat en un monòleg d'en Capri.

      Elimina
  5. Ella s'ofegà en un mar de certeses. Ell espera la salvació en un mar de dubtes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una experiència ben traumàtica tant per l'un com per l'altra. Esperem que no sigui l'última...

      Elimina
  6. les retallades han fet molt de mal a totes les companyies.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Això el low cost és una cosa molt perillosa...
      :)

      Elimina
  7. A mi no m'agrada de viatjar, sempre és molt estressant. Ja són ganes. Pessoa deia que el punt més lluny on pots arribar de la terra és on ja et trobes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc i Pessoa té tota la raó. Jo, personalment, quan era mooolt més jove tenia interès per viatjar, però vaig tenir-ne poques ocasions. I ara sinó és amb un mínim de comoditats ni em moca de casa, la veritat.

      Elimina
  8. Doncs mira, si sortint de casa et pot caure un test al cap i matar-te. El més interessant és fer el que a un li ve de gust. En aquest cas ella hauria de haver-se'n anat de viatge i ell quedar-se a casa tranquilet. :)
    Molt bo, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que cada u fes el que li agrada seria el més intel·ligent, però en una relació que acaba de començar...s'ha de cedir una mica. I ja veus el resultat.
      Bessets, bonica!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...