dissabte, 27 de febrer del 2016

MINIATURES...mínimes

Buscant una imatge per il·lustrar un poema  he trobat un seguit de miniatures que m'han cridat l'atenció.
Son de dos artistes que comparteixen una mateixa afició.

Un és el rus Nikolai Aldunin, que és capaç de passar, no un camell, no, tota una caravana per l'ull d'una agulla:


Aparcar-hi una bicicleta:


 O muntar una espectacular torre damunt una llavor de poma:




L'anglès Willard Wigan per la seva banda tampoc és queda curt. Dins l'ull de l'agulla hi recrea personatges de contes,  o cinematogràfics:





 Paisatges urbans:


 O rèpliques d'obres d'art:
 






  Mooolta paciència i bon pols!


Però no son els unics que tenen aquestes aficions, aqui en trobareu més.

                                                                                         ;-)

dijous, 18 de febrer del 2016

RELATS CONJUNTS: L'estampa


La nostre participació a Relats Conjunts



Dins del missal de la seva difunta mare va trobar l'estampa que el pare Gatell un dia li va regalar. Un calfred va recorre el seu cos de dalt a baix i un cúmul de records no desitjats el van aclaparar. Recordava l'escena nítidament. Ell confós i avergonyit, la mare mirant amb adoració al religiós, que deia:

- L'Isidret és molt bon noi,  -amb la mà humida i llefiscosa li va despentinar els  cabells- un bon noi. Me'l estimo jo a aquest xicotet!

Recordava com el mirava mentre deia aquestes paraules. Amb una mirada humida l llefiscosa, com la mà. Es possible que la mare no notes res? Que no veies luxúria a la mirada de l'home? Res, la mare no veia res. Per ella el pare Gatell era un sant.   

A les tímides insinuacions que feia de que a l'escola passaven coses que no entenia, que no li semblaven normals la mare, esgarrifada, deia:

- Quines mentires dius! Aniràs al infern, Isidret. El pare Gatell és un sant. Fes-li cas en tot i aprèn d'ell.

Cega la mare, com el cec de l'estampa, sense cap miracle que li obris als ulls. Cecs els responsables de l'escola, que miraven a una altra banda quan els hi convenia.
I sords. 

I muts els alumnes que patien els abusos d'aquell home que, consagrat a Deu, tenia el deure de vetllar per ells.

Havien passat molts anys, havia intentat oblidar, passar full, no pensar-hi...però aquella sensació de fàstic, aquella nàusea, aquell malestar no el deixaven.

Tard, però no massa tard. Ara parlaria.


dimarts, 16 de febrer del 2016

LLIBRES AMB MOLTA VIDA

La imaginació del il·lustrador  Jonathan Wolstenholme  ha dotat de molta vida als llibres que dibuixa. Un llibre, per ell mateix, ja té vida pròpia, però aquests encara més.

Son llibres que defenses les seves idees com antics cavallers en justes literàries:


Que es camuflen. Mai no podem jutjar un llibre per la seva coberta.


Que reflexionen i tenen dubtes: "Ser o no ser"...


...que tenen relliscades!


O que rendeixen homenatge a la Penguin books, una editorial que va fer molt per ells. Parafrasejant a Celaya podríem dir que La literatura és un arma carregada de futur.


Aquí  trobareu més  libres enfeinats.


Els estimem, són companys que mai ens deceben!!!

                                                             :-)

divendres, 12 de febrer del 2016

Avui Santa Eulàlia estarà contenta!





Penso que tots coneixeu la picabaralla entre les dues patrones de Barcelona. La tradició diu que quan plou per la Mercè -cosa que passa sovint- el que cauen són les llàgrimes de Santa Eulàlia que plora per haver estat desposseïda del títol de patrona de la ciutat.

Fins al segle XVII Santa Eulàlia va l'única ser patrona de Barcelona. Ben merescut s'ho tenia perquè en la seva curta vida va patir de valent per culpa d'un governador romà, anomenat Dacià, que la va torturar de diverses i rebuscades maneres fins a la mort per defensar les seves creences com a cristiana i per no voler doblegar-se a les exigències dels romans.

Van passar els anys i, el 1687, Barcelona va ser presa d'una espantosa plaga de llagostes que no hi havia forma d'aniquilar.  Al final, els barcelonins van encomanar-se a la Mare de Déu de la Mercè  i ella els va escoltar. Va salvar la ciutat i, en agraïment, el Consell de Cent la va nomenar patrona de Barcelona i de la seva diòcesi en detriment de Santa Eulàlia, que va quedar relegada a un segon pla. 




Però aquest any penso que estarà contenta, doncs el dia que es celebra el seu sant, avui, serà dia festiu i ho podrem celebrar amb tot l'esplendor que es mereix. Vegeu sinó el programa de les festes d'enguany.

                                  Una festassa, afegiu-vos-hi!!!



                                                                                                                           :-)





Dibuix: F Rovira

dilluns, 8 de febrer del 2016

CARNESTOLTES a SANTS

La gent de Sants és molt enrotllada, s'apunta a totes. Ara, per les festes de Carnestoltes el Col·lectiu d'Artistes, com cada any, surt a la rua amb una figura satírica. Han desfilat molts polítics esquitxats per escàndols i denuncies de corrupció. Aquest any anem més enllà. Aquest any es denuncia la manipulació que una mà poderosa fa al poder judicial.

Presentació de la mà misteriosa que tothom endevina:

 

Primer pla d'un jutge titella:


Aquí prenent la fresca a l'Espanya Industrial:



Companys a la comparsa:


 Hi aquest és el final del jutge titella; el que es mereix:





 

Les fotos no estan gaire bé -gens- amb el mòbil ja se sap, però tenia tantes ganes de fer un post i no se'm ocorria res que no he esperat a tenir-ne de millors.

                    Preneu la bona voluntat...

                                                         

dimarts, 2 de febrer del 2016

5è ANIVERSARI!


 

Avui fa cinc anys el blog. 
El vaig començar, amb ajuda i molta il·lusió, pensant compartir la meva poesia i la d'alguns companys de les tertúlies que m'ho permetien. També la d'alguns poetes, ja consagrats, que encara estaven entre nosaltres. I així o vaig fer.

Aviat es van acabar els poemes i les idees, però ja havia descobert un món que m'agradava molt, el dels blogaires, i mica en mica el blog va anar derivant, compartint activitats del barri, coses que em semblaven curioses, comentaris. I així han passat cinc anys.
Em dol notar com últimament el tinc una mica abandonat, però hi ha temporades de sequera que no se'm acut res per fer un post. Estic mandrosa, escric poca poesia, penso que llegir-ne tanta em fa ser molt més exigent en la meva i això em limita. I tinc poques coses per comentar.   Això fa que el numero d'entrades hagi disminuït.
Però estic aquí, tafanejant pels vostres blogs, participant, sempre que puc, de les iniciatives en que m'atreveixo a afegir-me. I m'ho passo molt bé. He conegut virtualment gent meravellosa. Algunes s'han desvirtualitzat i puc afirmar que si, que són meravelloses. Espero seguir entre vosaltres molt temps, perquè m'encanta la vostra companya. 

                                         Gràcies !!!                         
                                                       :-)                                                                                                         


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...