dimarts, 11 de novembre de 2014

AL ZURICH

passa cada cosa!!!





La noia s'havia menjat dos entrepans d’ibèric, una beguda de cola, pastis de poma, gelat  i un cafè sol.
El cambrer, un  home de mitjana edat que havia fet molts quilometres patejant el Zurich, i que  no li havia tret l’ull de sobre, li va portar el compte.
Ella va confessar que no tenia diners i afegí amb un somriure seductor:
-Però puc pagar en especies…
Impertorbable, el cambrer digué que  s’esperés un moment.
Instants després va tornar:
-L’encarregat diu que només pot admetre el pagament en especies si ho fa en canyella o vainilla de la millor qualitat. 

                                                         :o

26 comentaris:

  1. Que ho torni a provar a la botiga d'espècies, potser allà li donaran la vainilla o canyella a canvi de les espècies que ella oferia, i així podrà pagar el compte del Zurich.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona idea, XeXu! Segur que la noia, que no es talla gens trobarà una solució per sortir del compromís.
      ;·D

      Elimina
  2. El dibuix és teu, oi? També me l'enduc, artista :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Sílvia, el dibuix l'he trobat a la xarxa, no és meu, ni sé qui l'ha fet.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Pot acabar de mooooltes maneres. Però malament no, sempre és troben solucions.

      Elimina
  4. Les paraules a vegades tenen més d'una interpretació! I en aquest cas s'escau el significat a un lloc com el Zurich.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que a mi això de les "especies" sempre m'ha fet molta gràcia!

      Elimina
  5. M'has fet venir gana! Està molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que a les 13:25 és una hora que s'acostuma a tenir gana ;·D
      Gràcies, Maijo!

      Elimina
  6. Ella anava afamada i es veu que l'home no tant.
    Un cambrer insubornable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El cambrer insubornable de mitjana edat era força interessant. Ja era la tercera que se l'insinuava, a demés d'un senyor gai, però ell sol anar ben servit i a aquelles hores no tenia gana.

      Elimina
  7. i ella només tenia....picant, per oferir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, llàstima que en lloc de canyella no li demanessin pebre!

      Elimina
  8. Ha, ha, ha... Que divertit!!! Segur que troben alguna solució!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he...amb bona voluntat tot és pot arreglar. D'una manera o altra.

      Elimina
  9. He, he, una confusió d'espècies...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlant de confusions, la noia és va quedar molt confosa...
      Bona nit!

      Elimina
  10. Eiii, no t'havia vist, molt murri! :) Després t'enllaço, que me'n vaig a currar, petons!

    ResponElimina
  11. :) Segur que al final les seves especies li serveixen per trobar la vainilla i la canyella necessàries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no li caldrà anar gaire lluny, perquè és força agraciada.

      Elimina
  12. A pes, també? ostras... a quina hora obren? I té whatsapp, lo cambrer? Me vesteixo i vinc.

    :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va, que ja trigues, Cantireta. I lo cambrer es fa vell...
      ;·D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...