dijous, 27 de febrer del 2014

S'ACOSTA CARNAVAL!

A Sants ha anunciat la seva arribada en  Pocawertgonya I, rei del Carnaval. Si voleu gaudir de la festa i fer xerinola, el dissabte 1 de mars a partir de les 17,30 al carrer de Sants


Aquí teniu al creador, Pitu Alcover, del Col·lectiu d'Artistes de Sants, amb sa Majestat Pocawertgonya I. 
I aquí el programa.

Però a mi em sembla que de reis pocavergonyes AQUEST NO ÉS EL PRIMER,  ja en n'hi ha hagut un grapat.

                                                               ;D

dimarts, 25 de febrer del 2014

PINTEN BASTOS...

i espases!



             Ho va dir en Brossa. 


                                   Sense comentaris...
                                                                                                                                                  :(
                   

dissabte, 22 de febrer del 2014

" COR VALENT "

Itineràncies poètiques, dedicades al Centenari de Joan Vinyoli.



El nostre cor, 
amb moure bé les ales,
assoleix l'alçada d'un vol
  transcendental.
  Però en l'aire la soledat corglaça,
  i en mirar avall, el  vertigen i
 l'esglai.
  Cal mesurar l'esforç de la volada
  car només són dues les cansades ales
  i el cor, valent, és de cristall.

                         Glòria


dimarts, 18 de febrer del 2014

RELATS CONJUNTS: Vull creure

La nostra aportació a Relats Conjunts




-  Vull creure que aquesta publicitat és la millor que podem fer per introduir un producte tan innovador com el nostre...
  Vull creure que tots els estudis de mercat i la solidesa de la seva empresa publicitària són prou garantia per tirar el projecte endavant.
  Vull creure que el grapat de diners que ens costarà tot plegat els recuperarem en quan comencin a arribar les primeres comandes.

  Però, sincerament, abans de fer sobrevolar sobre la ciutat cinc-centes naus extraterrestres  anunciant el nou producte m’agradaria estar del tot convençut de que no hi ha una altra opció, original, però més senzilla, i sobre tot més econòmica,  per anunciar les nostres noves “Empanadillas de morcilla ¡Qué maravilla!

 Que si, que ja sé que de forma si assemblen força, ho reconec,  però francament, ho trobo una mica...invasiu!  Que vol que li digui...


"Empanadillas de Morcilla,.
¡Que maravilla!"

                                                                             

divendres, 14 de febrer del 2014

LA MIMOSA de Carme Rosanes

L'altre dia comentava amb la Carme, la volguda companya de Col·lecció  de moments, que no sabia on local·litzar un poema que parles de la mimosa. Ella, amb la gentilesa que la caracteritza, m'han a fet arribar CINC!, alguns escrits per ella. Avui en compartim un dels seus, pel que sembla inèdit. Gràcies, Carme!





Enllà  del vidre de la meva finestra
s'estén el bosc , vestit de verd,
ja hi era abans, hi és des de sempre,
és tan segur, que ja ni el veig.

Ençà del vidre de la meva finestra
ha entrat el bosc, avui, canviat de vestit.
El febrer l'ha pintat de groc de festa:
la mimosa grossa ja ha florit.

                      C. Rosanes
                              Febrer 91 

 

dimarts, 11 de febrer del 2014

LA FESTA DE LA LAIA

Demà és Santa Eulàlia! 



Copatrona de Barcelona, i ho celebrem. 
Ja fa una setmana que dura la festa! 

                Mireu qui vídeo tan emotiu: 
 
          /

 :D

dissabte, 8 de febrer del 2014

" ULTIMO BRINDIS " de Nicanor Parra.

Nicanor Parra va néixer el 1914, el proper setembre complirà 100 anys, digui el que digui Sebastian Piñeira.   El recordem,  amb motiu del Centenari, com el gran poeta que és.


 
Lo queramos o no 
sólo tenemos tres alternativas:
el ayer, el presente y el mañana.

Y ni siquiera tres
porque como dice el filósofo
el ayer es ayer
nos pertenece sólo en el recuerdo:
a la rosa que ya se deshojó
no se le puede sacar otro pétalo.

Las cartas por jugar
son solamente dos:
el presente y el día de mañana.

Y ni siquiera dos
porque es un hecho bien establecido
que el presente no existe
sino en la medida en que se hace pasado
y ya pasó...
como la juventud.

En resumidas cuentas
sólo nos va quedando el mañana:
yo levanto mi copa
por ese día que no llega nunca
pero que es lo único
de lo que realmente disponemos.


                    Nicanor Parra 


dilluns, 3 de febrer del 2014

A d'abella..

E d'elefant...
                       Això era abans!!!




Els nens d'ara semble ser que necessiten dibuixos diferents, més actuals.
 Segur que tots reconeixen millor la O de office que 
la O de ornitorinc.
  
                                :)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...