dimarts, 29 d’octubre de 2013

SI NO SABEU QUE FER AQUESTA TARDA...

...veniu a la Biblioteca Francesc Candel. A les 19,00 hores 

HOMENATGE A ESPRIU!


Poesia i música.
                Jo també hi participo!

                            M'agradarà que vingueu...

carrer Amnistia Internacional,10- Barcelona 


dissabte, 26 d’octubre de 2013

CURT...

...i "curtetes" !

Els espanyols a la cua en lectura i matemàtiques:

video

Si teniu 3,30 minuts aprofiteu-los veient aquest curt guanyador dels premis al millor Guió i a la millor direcció en la XI Edició del Notodofilmfest. L'hi trobat  boníssim!                            
                                                                                          :D

       

dilluns, 21 d’octubre de 2013

RELATS CONJUNTS: Nens menjant raïm i meló

La nostra participació a Relats Conjunts: Secrets de Família



Estàvem buidant el pis de la tieta Balbina. L'edat i la demència feien impossible pensar que pogués sortir mai més de la residencia on vivia recluida.
Faltava buidar només la cambra de la tieta i la mare m'ho va encarregar a mi, ella tenia d'altres obligacions, aquells dies anàvem les dues atrafegades.
Em feia molt de respecte i una mica de basarda remenar les seves coses. No era la meva tieta preferida, una solterona amargada, sempre seriosa i geniüda amb poca paciència pels menuts i molt poca comprensió i empatia pels seus parents. 

 M'hi vaig posar. La cambra, amb mobles de caoba, dosser i plena de puntes i farbalans, fosca i cerimonial,  tenia a les  parets un sol quadre, una reproducció en miniatura d'un Murillo penjava davant del llit. Em va estranyar, el tema d'uns nens menjant fruita era més adient pel menjador o la saleta. Era una mala reproducció i no valia la pena conservar-lo. Malgrat tot el vaig despenjar.  Entre les fustes del bastidor hi havia amagada una carta. Venia d'un país llunyà. No vaig poder resistir la temptació de llegir-la.

Idolatrada Bina,
- Començava amb unes frases molt amoroses i tendres que no reprodueixo-
Ja estic treballant amb el meu oncle Enric, que aquí és un potentat, tinc una bona feina i magnífiques perspectives de guanyar molts diners, de fet ja ho estic fent. Ja podria comprar una casa per tots dos, per viure-hi junts, com somnio cada nit, però més m'estimo que la triïs tu. 
El meu bon amic Bernat Prats, que ja coneixes, es posarà en contacte amb tu, ell te la documentació i els provisions necessàries perquè podem casar-nos immediatament per poders,  així quan arribis a meu costat seràs ja la meva dona i podem encetar una vida junts, que segur serà molt feliç.
Et prego que quan vinguis portis aquell quadre que de jovenet vaig pintar i que a tu t'agradava tant,  "Els trapelles golafres", l'anomenaves,  i que et vaig deixar en penyora del meu amor. Gràcies a ell ens vam conèixer, recordes?
-Aquí més paraules apassionades-
Fins aviat, adorada Bina.
Teu
Raimon

Em vaig quedar estorada....quines sorpreses! Quin misteri. No havia sentit parlar mai del tal Raimon. Secrets de família, secrets de la tieta? Perquè no hi va anar? Por i covardia...o potser no l'estimava tant com per deixar un mon que ja coneixia i canviar-lo per un de tot nou. 

Vaig decidir que em quedaria el quadro, per recordar que es millor penedir-se del que un a fet, que lamentar-se del que s'ha deixat de fer 

                                                                   

dissabte, 19 d’octubre de 2013

LA TARDOR de M.Roser Algué

He trobat aquest poema tan bonic al blog amic de la M. Roser, amb el seu permís el comparteixo.


Tardor...simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos d'or i vermells de foc.

Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics,
sota un cel de somni.

Pescadors a l'aguait
d'una mar encrespada,
esperant, sempre, que arribi la calma.

Enyorances d'amors somniats
i d'il·lusions perdudes,
que mai seran realitat.

Tardor...sensacions indefinides
i per als cors sensibles... 
un bell cant de melangia.
                  M.Roser Algué

dijous, 17 d’octubre de 2013

M'AGRADA MIRAR ELS NÚVOLS...

especialment aquest, m'encanta veure'l volar amb llibertat!


                     Somni?
                             Premonició?
                                                                :)

                                                                                                  

dimarts, 15 d’octubre de 2013

OUS QUADRATS...

molt pràctics si us agraden passats per aigua.




Per sucar-hi pa!
                        Ai, Senyor, tot s'ho inventen...

                                                                                                          :O

dissabte, 12 d’octubre de 2013

HE ENDREÇAT LA CASA

Un dels poemes de Bosc de Paraules:



He escombrat la casa i he sentit l'olor
de la cambra buida ben plena de sol 
He tret les cortines que ceguen la llum
i he apagat espelmes que sols feien fum

He endreçat  armaris, i he buidat racons
tots plens de retrets i d'acusacions 
He llançat les llàgrimes de color confós
desant als calaixos mocadors d'olor

He passat els comptes i els he fet quadrar
perquè quan me'n vagi tot quedi ben clar 
La vida és un cicle,no és tan complicat!
quan uns el comencen uns altres se'n van...

La clau de la vida es conrear l'amor
i deixar quan marxis només bons records

                                        Glòria 



Pintura: HELENA RAMIREZ


dijous, 10 d’octubre de 2013

ART URBÀ ...i VEGETAL

Mireu com l'arbre escampa les seves arrels buscant terra on ancorar-se i nodrir-se. Una autentica filigrana, una obra d'art... vegetal!


 o aquest, més discret:



                                                                             
                          No és curiós i bonic?                                                                                                     :

dissabte, 5 d’octubre de 2013

BOSC DE PARAULES . Presentació

Les fotos han quedat FATAL, però la presentació va anar força bé, i crec que el públic assistent no es va avorrir massa. Jo diria que fins hi tot s'ho va passar  bé.
                                                                                                         :D

Resum del acte en quatre fotografies: 



 La Rosa Vilalta em va posar pels núvols. I després vaig parlar jo.




El public ens escoltava embadalit
                                       ;D




Després la meva filla Eva, l'artistassa, va dedicar-me unes paraules, i jo vaig tenir que treure el mocadoret.




Van recitar varies companyes meves de l'Aula, que ho van fer molt bé i finalment dues de les meves netes, la Paula i la Mireia van llegir un dels meus poemes. Aquí ja vaig necessitar pitet...       
                                                          :D

I després pastes seques i vi bo, xerradeta i ja ens van fer fora perquè eren les nou de la nit. Molt agradable tot i molt emotiu, em sembla que tots els que ens acompanyaven ho van passar bé. Així ho van dir.

I fins la pròxima... 

Si algú està interessat en el llibre pot demanar-me'l a lletraferides@gmail.com

P.D. Si aconsegueixo fotos millor ja les canviaré, però com a record de moment tinc aquestes.

dimecres, 2 d’octubre de 2013

LO CÀNTICH: entrevista a GloBosblog




La Sílvia Romero va contactar amb mi,  per suggeriment de la  Júlia Costa,  proposant una entrevista per la seva secció Xarxa literàtia: blogs . El motiu era bàsicament el  blog de poesia GloBos blog,  i em fa molta il·lusió comunicau-vos-ho, per si la voleu llegir i  comentar. 

És la primera vegada que em fan una entrevista  pel tema del blog, estic molt contenta!  Si la voleu llegir feu click aqui

 També m'han publicat un poema. 
                      Ara ja estic CONTENTÍSSIMA!.
                                       Llegiu-lo, potser ja el coneixeu

                                                                                                                :D

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...