divendres, 7 de juny del 2013

"AD FINEM " 3

Tercera i última part d'aquest llarg poema. Aquí teniu la primera i la segona, si el voleu llegir complert. Jo el trobo preciós.



Perquè la memòria
és la cèl·lula que conforma totes les coses
que aspiren a la vida
erigeix el ser
esculpeix la carn
edifica les hores
designa l'oblit
teixeix la nostàlgia.
Aquell que s'hagi d'hissar amb mi
que faci de cada veu un sol acord
de paraules abraçades com harmònics
i que no esperi que els mots
extingeixin la veu dels silencis
però si és necessari
que sagni el poema intuït
i que no demani al verb més temps
que aquell que ens ve conjugat
que regali un riure frondós
bosc sacsejat per les brises
les mans obertes,blanes i lentes - fràgils nenúfars
fèrtil la pell - vital paisatge d'incendis i dunes
que sobrevisqui al plaer de l'ego
però que mori en nom de la vida
en nom de la memòria
en nom de l'amor
en nom de
l'oblit
.
Perquè jo sé que la realitat no podrà tant
Llavors aquella nit caldrà morir
abans que un nou sol estengui els seus braços
per perdurar in eternam només oníricament
víctimes del somni més alt

I després
quan el temps cobreixi de raons totes les distàncies
i s'instal·li potser el fred dins els llençols
que el pit d'aquell ocell
sigui una casa
i que aixoplugui un foc rogenc
on abocar-hi l'odi
refugiar rancúnies
extingir retrets
i avivar
                                                           s                a               s
                                                    e         p        r      n      e
                                                                      e              c


                                  Eva Moreno

6 comentaris:

  1. Jo també vull volar i aixoplugar-me a la casa de l'ocell, per avivar el foc de l'esperança...
    Bon cap de setmana, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El foc de l'esperança s'ha de procurar mantenir sempre encès.
      Bona nit!

      Elimina
  2. Ostres, que bonic, crec que no sagna, aquest poema intuït, més aviat fa volar, amb la caloreta de l'esperança, no? Petonets de diumenge :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi. No és per presumir, però l'ha escrit la meva filla!
      :D

      Elimina
  3. Noia, no hi ha manera de poder deixar el comentari, et volia dir que m'ha agradat molt el poema, podria ser sagnant però dóna caloreta esperançadora...
    bon diumenge que queda :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que hi ha manera de deixar el comentari, ja ho veus, és que hi ha el moderador, perquè a vegades hi ha bromistes amb poca gràcia. :(

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...