dimecres, 15 de maig de 2013

" VELLESA " de Joana Raspall

Joana Raspall, que ben aviat  compleix 100 anys, ens explica com es sent en aquest poema.



Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.
           

            Joana Raspall
                 "Jardí Vivent"


4 comentaris:

  1. No m'estranya. Ha fet tantes coses, i el cap clar que encara té...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs quina sort arribar als 100 amb el cap clar i amb un balanç tan positiu de la seva vida!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...