dijous, 27 de setembre del 2012

"INTERMEDIO"


Nostàlgic, Dalda, dona pas a una estació del any que va anunciant el final del gaudi de la platja.


Metí todos los colores
en un rincon de mi mente,
aspiré con fuerza los perfumes,
recordé texturas diversas:
siluetas, sombras, atardeceres, crepúsculos,
nubes errantes desgajándose en el horizonte,
azules cielos, mares tranquilos,
sombrillas, bañadores, toallas multicolores
y algún quejido.
Sabor a sal y a helado de vainilla,
el canto de los pájaros y la brisa marina...
Y abrí con desgana la puerta del Otoño.

                         Manuel López- "DALDA"






Pintura: Diana Ficca                           

10 comentaris:

  1. m'agrada la imatge "metí todos los colores en un rincón de mi mente".
    Mira que corre gent bona per aquests móns de Déu!!!

    ResponElimina
  2. Costa obrir la porta a la tardor, i és curiós perquè és un cicle que fem cada any, i cada cop ens és difícil igual. Tot i així, la tardor també ens regala tons de colors, olors, textures i gustos ben bons. Bonic poema per a aquests dies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Personalment la tardor és un temps que m'agrada força, l'únic empipador són els dies tan curts.
      Gràcies pel comentari, Sílvia.

      Elimina
  3. Hi ha un corrent d'aire rúfol en aquesta tardor...

    ResponElimina
  4. Canviem d'estació ....una paradeta per agafar noves forces i tot seguit, continuem fen viatge !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa el temps tan de presa que en lloc de mesos comptem estacions! De tant en tant va bé una paradeta...

      Elimina
  5. Respostes
    1. A en Dalda prefereix l'estiu des que el passa a la Costa Brava. I qui no!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...