dilluns, 30 d’abril del 2012

RELATS CONJUNTS: Gronxador (Segona Proposta)

Segona proposta als  Relats Conjunts.


El senyor Norton es passava tota la tarda al seu jardí. Hores i hores assegut al gronxador , amb els ulls tancats i fumant en pipa.

Anys enrere era un home molt actiu, tenia el basar més important del poble i no parava de treballar. L'ajudava la seva dona, la Doreen, una dona molt bonica i riallera que feia molt de goig, sempre polida, darrera el mostrador amb la seva bateta rosa. Als homes romàntics els recordava un pom de flors acabat de collir, fresc i olorós i als més llaminers una madalena sortida del forn turgent i càlida... Ella feia broma amb tots però no permetia confiances a ningú, no volia problemes ni complicacions amb la clientela femenina, que era molt nombrosa. Amb els representants i venedors era un altra cosa. Amb ells si que coquetejava i força. El senyor Norton no deia res, mai cap mal gest ni una paraula més alta que l'altra davant d'aquesta actitud frívola de la dona.

Un dia la Doreen no estava a la botiga. Havia anat a cuidar a la seva mare, que s'havia trencat el maluc, va explicar el botiguer.
El dies passaven i la malaltia es complicava i s'allargava, segons el marit. Van començar les murmuracions i suspicàcies fins que algú va dir que havia vist a la dona del bracet d'un senyor molt elegant a la ciutat on suposadament cuidava a la mare.
Al cap d'un temps el sr. Norton va traspassar el negoci i va començar el costum de passar les tardes al gronxador. Un matí el carter el va trobar amb el cap sobre el pit i la pipa a terra. Cyrus Norton estava mort.

Uns quants mesos després el nou propietari de la casa, va arrancar el arbre, amb gronxador inclòs, per construir una ostentosa piscina. Entre les arrels va aparèixer les restes d'un cos de dona, embolicats en uns parracs de color indefinible, on es distingien clarament uns botonets de color rosa.

El carter, que ajudava a la construcció de la piscina, es va estremir recordant al Sr. Norton xuclant la pipa amb els ulls tancats. Quan de tant en tant els obria escopia a terra...



Ho sento, aquest balanci m'ha semblat força sinistre...

dissabte, 28 d’abril del 2012

*" PIROPO "

Un poema en el que es reconeix i es valora les qualitats de la dona.  I un poeta inspirat i rendit al encant femení.







¿Que eres tu, 
además de rosa perfumada 
que hace inútil la punta del espino?
¿Que eres además de ser camino,
senda tantas veces mancillada?

¿Que eres además de ser el agua
que bebe el que junto a ti camina?
¿Que eres además de ser la encina
que calma los rigores de la fragua?

¿Que eres además de una mirada?
¿Que eres además de esa sonrisa
que pone en el regazo de una brisa
el fuego de tu boca enamorada?

¿Que eres además de ser la llama
que enciende la tormenta de un deseo?
¿Que eres además del cirineo
que ayuda a caminar al que te ama?

¿Que eres además de ser la fuente
donde mana la escencia de la vida?
¿Que eres además de flor herida
que deja su fragancia en la corriente?

Dime ¿Quien eres tu?...¡No, no digas nada!
Deja que sea yo quien le dé al viento
la grandeza musical de la respuesta,
que quiero que en tu alma suene a fiesta
la palabra que saldrá de un sentimiento.

Que quiero que palabra tan hermosa
atraviese con bravura las entraña
que cabalge sobre el eco en las montañas
y se duerma en el perfume de una rosa.

¡Que se entere quien no acierte a comprender
que además de ser esposa, madre, amiga,
rosa, mariposa, abeja, hormiga!
Además y sobre todo eres ¡MUJER!


                      Nicanor López

dijous, 26 d’abril del 2012

" SENTS? " de Jesús M. Tibau

Altre vegada un deliciós poema de Jesús M.Tibau. Ens parla d'un amor càlid i confortable amb el que és plaent compartir-ho tot.




Sents?
L'aigua bull a la cuina
i sense angúnia
alegre amb el so,
imita els besos de joguina que em fas.

Veus?
El baf d'aigua calenta a l'aire
dibuixa jocs mentre et dutxes,
i espanta el rastre d'absències
si ets amb mi.

Notes?
El solc dels dies es fa tou
al pas dels peus que m'acompanyen.

                                 Jesús Tibau


 

dissabte, 21 d’abril del 2012

"A I G U A"

Amb aquest preciós poema,  l'Eva va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de LLissà de Vall el 2009.




Si fos gota d'aigua
volaria com vola la lluna
que no vol dormir
fins a caure en el teu front
de pell clara i tersa,
com el marbre.
I davallaria com davalla el sol
després de somriure al dia
per morir a cau del teu llavi
com mor la pluja sobre el mar
abans de tornar al cel.

 JO no espero més grandesa
que ésser el confortant bressol
la boca que et riu el riure
i el pit que t'acull el plor.


                    Eva Moreno i Bosch





dijous, 19 d’abril del 2012

RELATS CONJUNTS: Gronxador

A la tieta Teresina li agradava espantar-nos. Els dies d'estiu que passàvem al mas dels avis, havent sopat, ens explicava unes històries de por que ens posaven els pèls de punta. Ella asseguda al gronxador, que grinyolava, i els nebots per terra escoltant-la.
L'àvia la renyava:
-- No espantis a la mainada, li deia.
-- Mainada! Uns ganàpies és el que són. Les nenes en edat de merèixer i els nens amb pèl al bigoti! Mainada, bah!
 
La tieta Teresina, la tieta soltera, com li dèiem per fer-la enfadar, no era massa afectuosa, tot i que tenia molt bon cor.

Aquella nit, que amenaçava turmenta, estava especialment inspirada i asseguda al gronxador, amb aquells garranyics, garranyacs sinistres, ens va explicar una història esgarrifosa que superava les dels vampirs, homes-llop i ànimes en pena del seu repertori: Un home sense cap que amb una destral tallava colls a tort i a dret les nits de tempesta. Dit això i el primer tro ens va fer xisclar i córrer cap el mas. Com sempre que plovia fort se'n va anar el llum.

A la meva habitació, tremolava de por. Tenia el privilegi de dormir sola, perquè era de les “ganàpies”, però això que m'havia fet tanta il.lusió, ara em semblava un inconvenient.

Vaig aguantar tant com vaig poder, però quan el vent va obrir de cop els finestrons vaig arrencar a córrer i a la llum dels llamps vaig arribar a l'habitació de la tieta soltera.
I a la llum dels llamps vaig veure que qui estava al llit era el Raimondet, un cosí llunya dels més ganàpies. Em vaig quedar gelada. Que feia a l'habitació de la tieta? M'havia confós?
-Ara es riurà de mi i de les meves pors, vaig pensar. Però no se'n va riure, no

Des de aquell dia la tieta no ha explicat més contes de por, al Raimondet no l'han tornat a convidar i jo ja no m'espanto fàcilment.

Ara sóc jo qui seu a la gronxadora. Amb un llibre de poemes a les mans.


dimarts, 17 d’abril del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Yolanda

Qui pensi que Pablo Milanés, com molts altres cantautors, no és un poeta que escolti la lletra de la canço i que opini.



Que bonic, quin amor tan romàntic!



dilluns, 16 d’abril del 2012

"FESTA A BLOGVILLE!!!"


QUINA FESTA MÉS BONICA!
QUINA GENT MÉS MACA A BLOGVILLE!!
QUINES GANES DE REPERTIR-HO!!!

             Veinat, una abraçadeta. 
                           Glòria 



P.S.  Ara hem de publicar el llibre. 

Va, un esforç i ho aconseguirem!

dissabte, 14 d’abril del 2012

*"MUSGO"


De nou Sagrario ens emociona amb un poema. Ella té una manera de dir les coses molt personal.


  
MUSGO de sombras,
la noche detrás
donde nadie mira.

Telarañas de luz
alumbran mansamente 
las calles y avenidas.

A esa hora sin pasos ni delirios
un hombre solitario
transita las estrellas reflejadas
en el fondo del vaso ya vacío.

Enfrente
una mujer callada
sostiene entre sus pechos
la brújula sin norte del futuro. 
  
               Sagrario Hernández



dijous, 12 d’abril del 2012

"NIT" i "LLUNA" . Dos poemes de Núria Albó


Enguany a Núria Albó li han concedit la Creu de Sant Jordi. 
Enhorabona!
Aprofitem per rellegir dos petits poemes encantadors, relacionats amb la nit, escrits per ella.

 
                       LLUNA
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

     Quatre cares té la lluna,
     dues com grill de llimona
     una que ningú no ha vist
     i una de cara rodona.
                                          



                  N I T
Nit sense lluna, nit fosca,
ombra i silenci pel bosc,
el batre d'ales d'una òliba
i les petjades d'un llop.

Nit als carrers i a les places

tot és tancat i barrat,
vola una rata pinyada
com un paraigua espatllat.

                           Núria Albó





Ilustracións: Lluna   de  Rosa Mª Curto
                     Òlibes   de  Rafael Amable
 

dimarts, 10 d’abril del 2012

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Palabras para Julia

Tendre i colpidor poema de José Agustín Goytisolo en la veu càlida de Mercedes Sosa.




El poeta va dedicar aquest poema a la seva filla

dissabte, 7 d’abril del 2012

"L'ARBRE"

Quanta força transmeten els arbres!...

                La gent diu que els arbres
                                                  oculten el bosc...

A mi m'espanta el bosc,
fosc i misteriós.
Prefereixo un arbre
orgullós i ferm, desafiant al cel.
Vigorós el tronc, relleus torturats
que l'escorça arrapa.
Sento sota el peus bategar-hi arrels,
que em donen confiança.

M'hi acosto:
La resina fa camins brillants
i perles d'olorosa flaire,
corrues de formigues
negres i robustes que pugen 
i baixen. Tot un món.
Miro enlaire i veig un laberint
de fulles i branques
que es gronxen al vent...

No vull un bosc, m'hi perdo!
No vull un bosc, m'espanta...
Jo vull al meu arbre.
L'estimo, i l'abraço
i la seva força em traspassa!
Les formigues van pel meu canell
formant un canviant braçalet d'atzabeja

Glòria
 

dijous, 5 d’abril del 2012

"ARQUITECTURA" de Montserrat Aloy


Un privilegi de col·laboració, avui Montserrat Aloy amb un poema del seu llibre "Gàbies de vidre i pols".




Pel desig de construir no és,
ni per afany d'eternitat,
que el cervell inventa cases
i l'esperit compra els mobles.
Davant del buit tot és possible,
inclòs allò que no fou mai:
enderrocar el defecte, parlar més bonic
i llogar les golfes de la personalitat.
Imagina que ets brocanter,
vendries defectes de segona mà?

                                M. Aloy

                          


dimarts, 3 d’abril del 2012

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...