Enfilat, no sap com,
les mans sobre el llindar de la finestra
observa, encuriosit,
el vell camió carregat de fusta girar
amb precisió la tancada corba.
Cap roda no té espai per l’error,
cap tronc, pal de telèfon prematur,
té marge de maniobra.
Dintre la cabina, un home sorrut i destre,
torna l’amistosa senyal que li ve del finestró,
on un infant matiner
ha alçat la mà desitjant-li bona ruta.
Joan Bernadas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada