dimecres, 6 d’abril del 2011

"PARANYS"


LA NIT és un pou febril
despoblada d’amor
La nit és un bressol de liles i opi
on hi creix un miratge de formes abstractes
parany dels somnis –
i un tel de lluna m’injecta el seu esguard d’estramoni
La nit la febre la maranya d’il·lusions que m’acarona
i aquella cremor de la frisança sobre la pell…
La nit és un pou febril
em fa basarda
M’he aferrat a les ertes línies de la raó – parany dels homes –
He aixoplugat paüres a cobert d’ales trencades
De l’escorça he segellat les escletxes per on s’esmuny l’enteresa

I no he reeixit, he naufragat

I he lliscat per les corbes blanes de la feblesa
fins a davallar pel penya-segat dels teus braços vastament amorosos
I m’he abocat sobre el remoreig de mar que tu respires
I m’ha amarat l’alè en flames que em deixaves a cau d’orella
I amb els ulls t’he escrit els versos més sentits
I he vist brollar la poesia més lliure que naixia captiva entre dues mans
I he llevat els vels de la nuesa
I he clos amb força les parpelles per enganxar-me encara més
a aquella teranyina d’ombres pretèrites
I he sentit despuntar les teves flors en els meus llavis d’aigua :
orquídia ardent de sang anyil
I he bategat fortament contra la cuirassa dels seus pètals

I no he reeixit, he naufragat...
                              Eva Moreno i Bosch





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...