dissabte, 30 d’abril del 2011

TRESOR



Si jo tingués un amor
com una capseta plena
de petons i de carícies
i il·lusions de tota mena...

Si jo tingués un amor
que em donés el que s'espera
de qui estima de debò,
que sense doldre's s'entrega.

Si tingués aquest amor
ompliria el meu voltant
de clarors i cants alegres
perquè ho sabes tot el món!

Si tingués el teu amor,
tu sabries que és tendresa.  
              Glòria


 

divendres, 29 d’abril del 2011

*"HIJO DEL SOL"

El company de la Tertúlia de Poesia Nicanor López comparteix amb nosaltres un poema que dedica al arbre.


Ese árbol solitario
a la orilla del camino,
alivio del peregrino
en el rigor del verano,
igual trono soberano
que refugio de mendigo.

Desconocedor de razas
le es igual blanco que negro,
la misma sombra da al lego
que a su Santidad el Papa,
igual protege a la urraca
que al ruiseñor o al jilguero.

De silenciosa carrera
camino del firmamento
solo se oye su lamento
cuando el viento lo golpea,
sólo se humilla y doblega
ante la fuerza del viento.

Coleccionista de tiempo,
mudo testigo en la vida
de promesas inclumplidas
que se esfuman en el viento,
de vanales juramentos
o de carnales orgías.

Auditorio de conciertos
de trinos primaverales
y juguetes otoñales
son sus hojas para el viento,
y agenda de sentimientos
de enamorados chavales.

Ese árbol solitario
hijo del sol y del viento,
no lo quiero ver herido
ni mucho menos caido,
que siga con su silencio.

            Nicanor López 


dijous, 28 d’abril del 2011

*FIRMAMENTO



Tengo el techo salpicado 
de luminosas estrellas
sucedaneo de un cielo 
en el que no se aprecian.
Como un ser omnipotente 
las distribuyo a mi antojo:
solitarias, 
arracimadas en una esquina,
formando estéticas espirales 
o constelaciones arbitrarias.
Y cuando es mi deseo 
siempre puedo cambiarlas.
Desde mi cama las contemplo 
y me encantan...

Les he dado nombre a todas 
y a todas las reconozco
con solo mirarlas. 
La más bella lleva tu nombre.
Imagino viajes intergalácticos en la noche;
de un extremo al otro de la habitación.
O alrededor  de la lámpara.
Ya no le temo al insomnio, 
ya que observarlas es más sedante 
que una hora de lectura 
o escuchar tiernas baladas.
Y mucho más placentero, 
cuando en batallas siderales
llegamos al cuerpo a cuerpo...
                                    Glòria 



dimecres, 27 d’abril del 2011

*"BUSCO AL ANGEL"


Busco al ángel que vive en él.
No lo encuentro.
Dicen que hoy no puede bajar a la tierra.
Solo tú desde tu alta cumbre 
puedes afinar los violines de su alma
por el viaje totalmente desacompasados.

A mi no me queda más que aceptar
que la partitura que estoy interpretando,
está dirigida por un gran maestro.
Saber que solo soy un instrumento
que se va modulando
por el transcurrir de la vida.

La vida que, siendo eterna, 
solo está diseñada para madurar
y convertirme de pequeño pajarillo
en mirlo sutil.

Si no es así, todo carece de sentido.

                      Rosa Maria Vargas




dimarts, 26 d’abril del 2011

"VIVÈNCIES"



He caminat, frec a frec
junt a la mort sense saber-ho.
He flairat, sense notar-ho, 
el perfum de la descomposició humana.
He vist, amb els ulls closos,
la bondat fugir del cor.
He donat la mà sense percebre 
res mes que suor.
Oblidant no aconsegueixo 
                desprendre’m d’imatges cruels

                                    Joan Bernadas



diumenge, 24 d’abril del 2011

"L'HOME QUE NO DORMIA" - Relat breu



-Res home res, que us dic no em convencereu, no m’afaito perquè no vull, així m’hi trobo més bé i prou. Sabeu que us dic, que m’ajuda a dissimular una mica la mala cara que faig. La barba ho tapa tot, fins i tot el mal humor.. M’he de cuidar molt jo, sinó... Que fora de la Carmeta! Per ella ho faig tot, si no pogués anar a treballar de què viuríem?
Mireu, avui mateix he anat a cobrar rebuts per la lampisteria Puig. Un plec de rebuts. No en perdis cap. Vigila no t’equivoquis d’adreça. Puja i baixa escales. Aquest no et paga, l’altre no t’obre la porta, el de més enllà et dóna un bitllet gros perquè no tinguis canvi i si en tens compte! Perquè després el números et surtin!
Els diners els porto ben a prop de la pell a un lloc..., ja m’enteneu no és fàcil que me’ls preguin. Arribo a la lampisteria, passo comptes, em donen un tant per cada rebut cobrat i al carrer altra vegada! Ja són les dues del migdia. Corrents cap a casa, que la dona ja m’espera per dinar. A les tres surto disparat de casa, perquè faig d’ajudant a un pintor, li recullo les eines, els pots de pintura, l’ajudo a moure mobles, coses.... Tot això, de pressa, de pressa, perquè l’home va per feina i no en vol saber res si jo vaig cansat.
Bé, tot això era fins fa poc, però... Fa uns dies la Carmeta em va demanar una dentadura postissa. Ja menjava molt malament i per si fos poc li va caure una dent i ara ja no pot mastegar.
Jo li vaig dir: noia una dentadura nova val molts “calés”, nosaltres no en tenim i la seguretat social això no ens ho paga. Però ella vinga de rondinar, que no podia menjar. Fins que em vaig dir, “Josep has de buscar una solució. Com sigui!
Llavors em va sortir l’oportunitat. A un garatge que hi ha més avall de casa buscaven un vigilant de nit. És un garatge petit, no us penseu, quinze o divuit cotxes. Els vaig dir si em volien i em van acceptat.
Quan vaig al garatge, baixo la porta fins a la meitat i passo les nits assegut en una cadira vigilant per si ve algun client i alerta també que no es presentin lladregots. Perquè un ensurt ja el vaig tenir!
Eren les dues o tres de la nit i es van presentar dos individus amb una pinta... Amb una navalla m’amenacen i em diuen que volen un cotxe. Jo els dic que sí, si home sí... Tranquils, nois tranquils, que ja us dono les claus. M’hi acosto i faig veure que obro la caixa, però agafo el pal que tinc per baixar la porta i m’hi encaro. Del primer cop de pal ja li faig fer caure la navalla. Què! En voleu més fills de...!!. Em van veure tan decidit i feia una cara... Van a arrencar a córrer.
Al principi les nits se’m feien molt llargues, perquè dormia molt poc per falta del costum de dormir en una cadira, però vaig molt cansat i dormo totes les hores que puc, perquè a les nou ja he d’estar a punt per anar a cobrar els rebuts.
Jo compto que amb uns tres mesos hauré recollit els diners per poder-li comprar la dentadura a la Carmeta, i podré tornar a fer una vida normal.
Només es tracta de resistir uns quants mesos... però a vegades les cames em fan mal! Les escales que he de pujar hi ha molts graons, arrossego tanta son i ... les nits són tan llargues...
                              Joan Bernadas 







dijous, 21 d’abril del 2011

*"COMO UN NIÑO ASUSTADO"

¿En que infinidad de ocasiones 
aparecí desnuda en tus sueños...?

¿Cuantas veces habrás escuchado 
mi voz en tu interior
fabricada por tu mente tormentosa?
                     
             Sin mis esperas,
     Sin mis reclamos,
Sin pedir nada,
     te dejabas querer
               como un niño
                        asustado.

                    Ana Diaz Oliveras


De nou gracies, Ana

dimecres, 20 d’abril del 2011

*"YA NO TE PERDERÉ MÁS"



Atrás quedó
  la angustia de aquellos dias
que corria a buscarte,
de aquellas tardes
que con el aliento roto
sufría al no encontrarte.
De aquellas madrugadas frias
que soñaba contigo
y al despertar eras solo
un tímido papel en blanco.

Hoy
desde el silencio de mi corazón rimado
y con tu cálida esencia renovada
resbalan tus palabras entre mis dedos,
susurra mi nombre tus callados labios,
me deleitas con tu sonido la vida entera.

Hoy
sé que eres parte de mi alma
hoy sé que te has convertido sin quererlo
en mi amada y anhelada poesia.
Ya nos hemos encontrado.
Ya no te perderé más.

Rosa Maria Vargas



dissabte, 16 d’abril del 2011

*"LA PAZ SEA CONTIGO"



La paz sea contigo corazón hambriento
de esa paz que buscas en la noche oscura
donde el odio barre la luz de la altura
y empapa con llanto las alas del viento.

Pídele a tu estrella que llegue hasta el alma
de aquellos que siembran sombra en el destino,
que guie sus pasos por otro camino,
camino de lunas, senderos de calma.

La paz sea contigo, que a tu pensamiento
a calma y cordura indulgente llamas
cuando en la tormenta truena tu lamento.

La paz sea contigo, que ries y amas
que intentas secarle las alas al viento,
     que comes del fuego que dejan las llamas. 

                           
             Nicanor López
             "Un grito en la niebla" 


divendres, 15 d’abril del 2011

*RIMA LIBRE


Ah, mi hermosa hermana,
tan rigida y encorsetada
pendiente de los preceptos
que le dictan los maestros.
Sin cesar cuenta las sílabas
siempre sujeta a la métrica
con la inspiracion esclava
de lo que ordena la técnica.

Con las rimas vigilante
pendiente que todo encaje
si es consonante o asonante
a medida, como un traje:
Dos cuatetos, dos tercetas
Tercia rima, otras cruzadas
catorce versos: soneto
como los cánones mandan.
Rima peónica o dactílica.
Las sextinas, las octavas
contando duda, vacila
mi rígida hermosa hermana...

Yo pregono:
Rima blanca, verso libre
Y busco la inspiración
sin que la rima me prive
de propagar mi opinion
mal que rime o que no rime.
La métrica no me ata
y hablo con el corazón,
pues el sentimiento manda
por encima la razón.

Y proclamo: Verso libre,
rima blanca.

              Glòria 


Pintura de S. Rusiñol. "Al·legoria de la Poesia"

dijous, 14 d’abril del 2011

*"SI YO PUDIERA"




Quisiera hacer un poema
y plasmar mis sentimientos
quisiera decirle al mundo
lo feliz que yo me siento.

Quisiera decirle al aire
que lleve mis pensamientos
a gente que está esperando
y que no encuentra remedio.

Quisiera ser esta luz
que ilumina al que está ciego.

Quisiera llevar la paz
al que se siente guerrero.

Quisiera dar un poquito
de la fe que llevo dentro.

Esto me hace ser feliz.
Miro  atras  y
solo veo lo bueno;
lo malo ni lo recuerdo.

Que tropiezos también tuve
y tropiezos también tengo,
que aunque digo que soy feliz
también lloro en mis adentros.


Eso me hace ser más fuerte.
Me levanto y miro al cielo
y otra vez vuelvo a dar gracias
por todos estos momentos
                      Maria Abad López



Gracias, Maruja.

dimecres, 13 d’abril del 2011

*"RECUERDO DE LIEJA"


Las gotas de lluvia mojan el asfalto
como las lágrimas que aquella mañana temprana
podrián haber calado mis ojos.

No fué así.
Allí quedaste tú:
tan lejos y a la vez tan cerca.

La luz que desprendías alumbraba
los negros edificios de la Place de Guillemins
en Lieja.

Era, como ganarle la batalla al tiempo.
Reflejo de una cara de ángel
en el espejo del miedo.

                                     Rosa Maria Vargas






dilluns, 11 d’abril del 2011

*"OCTAVA REAL"


Hoy me siento un otoño entre las flores
palpad sino en mis hojas la aspereza

No son de mí estos ardidos colores
ni esta desmedida naturaleza

Estallaron los paisajes vencedores
pero hoy caí en la palabra tristeza

Hubierais sufrido su mirada atroz
con que prometía sombra en mi voz

                                Eva Moreno i Bosch
                               (De rima en rama)



 

diumenge, 10 d’abril del 2011

L'HEREU DE LA CECÍLIA- Petites narracions.


Llegint el diari abans d'ahir vaig recordar el cas de la meva amiga Cecília:
Un dia d'aquest estiu passat que ens varem trobar estava molt empipada amb el seu únic fill:
  • T'imagines que m'ha demanat que li fes donació en vida del poc que tinc?. Per no pagar drets reials, diu... com si els vingues d'aquí, amb els diners que guanya. Això és la seva dona, que li infla el cap. Què s'ha pensat? que li he de donar el què tinc quan encara em pot fer falta ! Amb les suors que ens va costar a son pare, al cel sia, i a mi!. Ah, no!. Mentre tingui enteniment jo seré mestressa del què és meu, i si no els agrada, que s'hi posin fulles.

La meva amiga té, que jo sàpiga, un bon pis a la zona de la Sagrada Família, on viu, dues places de garatge a la mateixa finca i una bonica caseta a una urbanització de Cabrils.

  • Els diners, ja ho vaig arreglar de tal manera que no hauran de pagar pràcticament res quan jo falti. Però no penso canviar de nom res del què tinc.      
    -Com si les donacions no paguessin tributs i impostos!- vaig reblar jo.
De tota manera vaig intentar calmar-la i fer-li veure que el jovent era així: egoista i impulsiu.

Passades les vacances vam recuperar els bons costums, sortint un cop a la setmana. Un dia, després del cinema, mentre estàvem berenant i va tornar a sortir la conversa:

  • Els vaig dir que no me'n tornessin a parlar, del tema de l'herència, perquè era picar en ferro fred. I a sobre em fan empipar. I molt.


Després vam estar un parell de mesos sense poder sortir. La meva amiga va tenir problemes de salud i la van haver d'operar d'urgència. Coses de la vesícula. Finalment, després dels Nadals, vam anar a dinar les dues. La Cecília estava molt recuperada de la intervenció, havia estat enllitada varies setmanes i, finalment, ja feia vida normal. Ella m'ho explicava:

  • Han estat uns dies ben empipadors, havia de fer repòs absolut, ja ho vas veure. Però val a dir, que he estat atesa com una reina. El meu fill sempre pendent de mi. Cor que vols, cor que desitges. Fins i tot la meva jove, que és ben esquerpa, estava dolça com la mel.

  • Ho veus dona, si tens un fill encantador, tant que rondines!...I de la teva nora no te'n pots queixar pas.

  • Ja, Glòria, però no sé què vols que et digui. Tant d'interès m'escamna. Veuràs, ho he estat pensant i crec que quan em van veure tan fumuda es van espantar. Tenien por que la dinyes abans que arreglessin el tema de l'Impost de Successions, ara que sembla que estan a punt...

     - Nena, quins acudits! mira que n'arribes a ser de malpensada...

     - Al poble dèiem: Qui es malfia, l'endevina.


Al meu poble també ho deien.
                                                                     Glòria 



divendres, 8 d’abril del 2011

Tres Genets: AQUESTES COSES PASSEN...

3r. Genet: LA FAM




Una, dos tres...
Se't compten les costelles sota la pell tibant.
Tens la panxeta inflada i no és pas de menjar,
les mosques et molesten i et mortifiquen més,
però el que més commou són aquest ulls que tens.
En ells no es troba ira, doncs són uns ulls absents,
estoics, pacients, que miren però ja no esperen res.

No pensem en els altres, tenim el cor molt dur,
i aquestes coses passen al segle vint-i-un!

No saps que altres països emmalaltim menjant,
llencem fruita podrida i aliments caducats,
comprem gormanderies que no ens convenen pas
i els nostres infants tenen excés i obesitat!

On està la Justícia, on està l'Equitat?
i aquestes coses passen a un món civilitzat...

                                              Glòria

dijous, 7 d’abril del 2011

*"HE PERDIDO..."


  És poden perdre moltes coses,  però l'amor verdader perdura!

 
He perdido el horizonte,
en una barca navego sin agua y sin olas
He perdido el camino,
con los pies descalzos me deslizo sin arena
He perdido la luna,
compañera eterna de mis sueños tranquilos
He perdido el sol,
temblando busco refugio bajo mi piel cansada
He perdido la lluvia,
que acompañó mi locura en dias pasados
He perdido la esperanza,
en un mundo de guerreros sin lanza
He perdido el encanto
de tu abrazo mágico.

Mas no he perdido el amor que hacia ti profeso,
mágico secreto de mi corazón tierno.

                                 Ana Diaz i Oliveras.


Gracias, Ana.
 



 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...