dilluns, 28 de febrer de 2011

JOCS i MOIXAINES: Fet i Amagar


IV
Mirallets d'estrelles
tons ulls verd marí
a tothom agraden,
a mi em fan patir.

Juguem a penyores, 
o a fet i amagar,
si m'obres la porta
ningú ens trobarà!

Juguem a amagar-nos
a sota el llençol
que ningú no ens trobi
fins que surti el sol...

Catifa encantada 
ton dors vellutat,
s'hi poso la galta
ja no vull marxar.

Mirallets d'estrelles
que em roben el cor
i la teva boca 
cirera d'arboç.
                   Glòria



diumenge, 27 de febrer de 2011

"RETAZOS DE PRIMAVERA"


Está la niña sentada en una silla de aenea, 
tibio sol de atardecer en sus cabellos de seda.
Mueve con el abanico retazos de primavera
y van volando al vaivén mariposas mensajeras.
Aun llenan su corazón blancas flores de inocencia.

Ella parece tranquila más en su recuerdo acechan
unos ojos que la miran con el color de la almendra,
y unos labios, que burlones, sonrien nada más verla.
Y asi siente despertar en su pecho de doncella
ansias que nunca sintió, deseos que la atormentan...

Torrentes de lava ardiente se atropellan por sus venas.
Y le oprime la cintura como una rama de yedra
que cruza su tibio vientre y va abrazando sus piernas.
Siente el frio de la escarcha y el fuego de mil hogueras,
y luces que la deslumbran y sombras que la desvelan.

Y el zumbar en sus oidos de abejas rubias y negras...
Consumidas al calor del fuego que las acecha 
se agostan en su interior las flores que ella conserva,
más al punto se abren otras. Nuevas flores, bellas,
flores rojas que anuncian su adolescencia...

Está la niña sentada en el quicio de la puerta.
La fria luz de la luna de su ensueño la despierta.
Tiene los párpados humedos y en las pestañas estrellas.

                                                                    Glòria 



Pintura de P. Picasso: Retrato de Olga con abanico

dissabte, 26 de febrer de 2011

NO PUC PARAR DE PLORAR

                             No puc parar de plorar... 
Em dons un mocador de paper
perquè m'assequi els ulls.
El trobo tan estúpid aquest gest!
Millor m'haguessis dit una paraula
que m'orientés en aquest desconcert.
                               
                      (Les llàgrimes no cauen, 
                      però encara en van naixent)

 Es tal d'humiliació pel teu desdeny
que unes onades de ràbia que m'ofeguen
els ulls i els meus sentits em van negant,
Em sento tan ridícula assecant-me el rostre
amb un tros de paper, humit i rebregat,
que esquinço nerviosa entre les mans.

                              (I tu amb llàstima mirant)

Si no m'estimes ves-te'n, però no em burxis, 
ni em culpis ara pel teu desencís...
Les llàgrimes em cremen, però no es pena,
ni dolor, ni enyor, ni és per despit.
És per donar-men compte ara
que aquell que jo estimava no ha existit
                                  Glòria




                                   

divendres, 25 de febrer de 2011

JOC BRUT


No sé donar cartes marcades,
no sé tirar daus carregats
Vull jugar net i perdre si s'escau
amb tota dignitat.

Si la veritat es virtut que honora,
perquè ningú no la vol escoltar?
Tots solem dir petites mentires,
tothom vol escoltar mitges veritats.

I acostumats en compliments i vanaglories
ens horroritza saber que pensen de veritat
amistats, que d'amics no en tenen gaire,
companys,que en ocasions ens han negat.

La bena als ulls, un filtre a les orelles,
la boca per dir frivolitats. Així vivim contents.
Tranquils. Amb còmode ignorància. 
Que és perillós portar el cor a la mà.                
                                 
                                                     Glòria




dijous, 24 de febrer de 2011

DUBTE















Com dues pedres xoquen,
rodolant pel pendent,
seguin el teu desfici 
arran del precipici
tots dos ara ens trobem.

El nus que encara ens lliga 
a poc a mi m'obliga,
es fluix i està malmès.
De segur es desfaria
a poc que jo el tibes...

I dubto,
Veig la cinglera fonda
obscura com la nit.
No hi deu d'haver cap corda
per poder reeixir.

A un pas d'aquest abisme,
segellat ton destí 
les forces se m'acaben
i m'he de decidir:

Obro les mans 
per que tu sol t'estimbis
o, amb les mans arrapades,
segueixo el teu camí.
                         Glòria

dimecres, 23 de febrer de 2011

JOCS I MOIXAINES: La gallineta cega

        III            
                     
LA GALLINETA CEGA   


Si t'atrapo no t'escapes.
De segur que et reconec:
pel perfum d'ambre i resina
que aroma la teva pell.
Pel clotet a la barbeta 
que ningú més que tu té.
Pels teus braços forts i tendres
que somnio al voltant meu.
Si t'atrapo no t'escapes.
I si ho vols no et deixaré.
          Glòria





dimarts, 22 de febrer de 2011

FALENA

A força de trucar la porta equivocada
tens els nusos dels dits plens de sang i de nafres.
Voles com la falena, per la llum encegada,
no notes la calor que ja et crema les ales?

Quan lluites tenaç en fútils batalles
guanyes experiència, però pagues peatge.
Llueixes les osques talment com medalles.
Son sol cicatrius de cops i d'urpades.
Vols viure de presa, corrent endavant,
sense veure on vas, sense deturar-te.
 Per arribar a on?
                   Ningú està esperant-te. 
                                        Glòria








dilluns, 21 de febrer de 2011

*FIN DEL CUENTO

Ja ho diuen els que hi entenen:  Els contes s'acaben amb un casament, perqué amb el casament s'acaba el "cuento".  La majoria de vegades, al menys...




(COLORIN COLORADO)
Cenicienta se ha separado de su príncipe
alegando que es un fetichista depravado
y que solo la queria por sus lindos zapatos.

Belladurmiente, desde que la despertaron
sale de fiesta todas las noches del año.
El Príncipe ha pedido el divorcio. Está agotado.

Blancanieves ha instalado en el castillo
a los siete enanos. Hablan las malas lenguas
de un "menage" a más de cuatro...

Príncipes, princesas: el cuento ha terminado.
No comais más perdices. No beseis a más sapos.
Habrá que buscar la felicidad  
por nuestros propios medios,
sin confiar en quien tenemos al lado.

Las hadas madrinas ya no van a bautizos.
Y el número de brujas aumenta cada año.

                                                 Glòria




dissabte, 19 de febrer de 2011

CATARSI
















Avui
el cel es un safareig de núvols
i els ulls hi submergeixen la mirada
La tarda
llisca mandrosament i, a voltes,
s'enganxa a les branques del meu arbre.

Immòbil
deixo calmosament que s'omplin de sorra
totes les cel·les de la meva ànima:

Tot enterrat
l'angoixa, la tristor, el foc de la passió
i amargues llàgrimes.
La solitud 
que ho corsecava tot, l'enyor, 
la enveja, la nostàlgia...

Resta 
tan sols a dintre meu la serenor.
I una buidor que espanta.
                                              
                                     Glòria     




             


divendres, 18 de febrer de 2011

JOCS i MOIXAINES: Penyora


                                            II
                                       Penyora.

 Et toca pagar penyora.
Per penyora m'has de dir,
aquí a prop, a cau d'orella,
quina noia et fa delir.

Si soc jo l'afortunada
-i ho desitjo de tot cor-
per la pròxima penyora
et demanaré un petó.
                       Glòria 




dimarts, 15 de febrer de 2011

*NUEVO JUPITER

                                                             
    Estos hijos mios, que tú
    cual Saturno devoras,
    inclemente y fiero.
    Estos hijos mios,
    que tenaz engendro,
    que ingenua te entrego
    y que tú aniquilas
    con rigor extremo.
 Estos hijos mios
                                     son mis ilusiones,
     mis tímidos sueños,
  tibias esperanzas
    pequeños anhelos.
  Y tú los destruyes
        o ya nacen muertos...
    Pero vendrá un dia
     en que uno de ellos
    crecerá escondido,
      dentro de mi pecho.
     Y he de alimentarlo
   hasta que lo sienta
   fuerte y poderoso,
                                    como un dios heleno.
                 Y este dia a tu tiranía pondrá fin
                 este sueño mio. Cual Júpiter nuevo.

                                                                  Glòria

Pintura: J.A.D. Ingres

divendres, 11 de febrer de 2011

TRIA

Jocs i moixaines, sentiments tendres, juvenils, que s'ofereixen amb tota innocència i generositat, amb el cor a la mà.

 
 

Tu quina mà vols?
Una porta llàgrimes i l'altre petons.
Si tries les llàgrimes la teva escalfor
farà que s'eixugui tota la tristor.
I si tries l'altre al obrir la mà 
els petons que guardo
tots s'escamparan...


                                       Tu quina mà vols?
                            Ara totes dues em guarden el cor.

                                                                  Glòria
                                  "Jocs i Moixaines"

11.2.11

dijous, 10 de febrer de 2011

AMOR SILENT


Aquest amor que sembla de joguina
es un amor sincer que ens ha nascut
d'una llavor de esperança que germina
dins la terra de la nostra solitud.

L'hem anat fent molt a la nostra mida
amb sentiments petits, domesticats;
petits domesticats, com es la nostra vida
que mesurada avança pas a pas.

No esclata com a bells focs d'artifici
en una nit d'estiu calent, sensual..
Es una espelma de perfum dolcisim
que ens dona llum, escalfor i pau.

No ens omplirà els ulls d'estels
encegats per veure més enllà,
però podrem imaginar nous cels
quan ens donem confiats la mà.

Es un amor petit. El de la flor a la taula,
del dolç petó quan ens en anem al llit,
el que quan un plora, l'altre el calma
i l'hi ofereix per recolzar-se el pit.

Ja no volem la lluna dins d'un cova!
No. Volem un cor càlid al costat
i que a prop nostre tinguem prova
que aquest amor modest es tot veritat.

                           Glòria










dimecres, 9 de febrer de 2011

MADURESA

Hores d'ara ja no espero tocar el cel amb els meu dits
ni pescar de nit estrelles que neden flonges al riu.
Madura, dempeus a terra, tinc un tresor molt mes ric
que gaudeixo a cada estona, tot el dia: cinc sentits
Obro els ulls, i quan em llevo jo ja els començo a gaudir.
El primer que veig a vora: la carona dels meus nins.
I miro per la finestra i veig el sol, tan bonic!
o bé núvols que s'estiren mandrosos pel infinit.
Poc després el meu olfacte ensuma un cafè exquisit,
quina aroma evocadora de països que no he vist!...
O el pa! quin perfum que escampa el pa cruixent i ben cuit.
i amb plaer assaboreixo d'aquest esmorzar que tinc.
Mentre sento campanetes que dringuen al vent d'estiu
o al canari que refila al terrat del meu veí.
I al tacte, que dir del tacte!. Quines sensacions que visc!
La pell de vellut del préssec,  les cireres de setí,
les galtes dels nens, enceses, el cos de qui es tot per mi...
Així durant tot el dia gaudeixo dels meus sentits,
i quan ja la nit s'acosta i jo me'n vaig a dormir
abans que el son m'aclapari quan poso el cap al coixí
dono gracies a qui em vetlla per tenir-los a tots cinc. 

                                   Glòria

Pintura: R. Magritte


 

dimarts, 8 de febrer de 2011

*NEGRO

 
Negro es mi mundo sin ti.
Negro. Negro como el azabache.
Como ala de cuervo: negro.
Como el carbón, como el ébano.

Luna nueva. Cielo negro.
Y cuando llega el nuevo dia
tambien amanece negro.

Ponedme sobre los párpados
dos piedras de color negro.
Verted cera en mis oidos.
Llenad mi boca de hielo.
Cierto:         
No puedo vivir
sin ti.
Ni quiero.
                           

                        Glòria





divendres, 4 de febrer de 2011

T'ESPERARÉ


 Quan tu vinguis al matí
jo t'esperaré vestida 
amb una túnica blanca 
com la neu, flonja i fina
i adornats els meus cabells
amb la flor de la tarongina.
I les sandàlies lligades, 
per on tu vagis seguir-te.

               I si arribes cap al tard
               jo m'hauré fet una trena
               que lligaré amb una cinta
               i portaré els peus descalços
               per caminar per la riba
               fins que arribem a la platja 
               per jeure a la sorra humida.

                          Si quan tu vens es de nit
                          aniré tan sols guarnida
                          amb una flor de gardènia
                          que portaré entre les sines,
                          per que perfumi el meu pit.
                          I m'estaré al teu costat
                          fins que arribarà el nou dia.
                                                              Glòria 





Pintura: J. Sorolla 

dijous, 3 de febrer de 2011

" LA PEDRA "



La pedra cau al llac
i dibuixa al instant
concèntriques onades.
I quan arriba al fons
pot ser per sempre més,
restarà sota l'aigua. 
 
Així, a dintre meu,
porto el pes d'un dolor
que un dia em colpejava.
Les ones ja no hi son,
però la pedra sí...
Pot ser per sempre més
restarà dins la meva ànima.

                       Glòria




dimecres, 2 de febrer de 2011

INAUGURACIÓ

Quan en Jordi es va oferir per ajudar-me a fer un BLOG em vaig alegrar molt. Feia temps que ho tenia al cap, però dubtava dels meus coneixements informàtics.

Un cop el vam tenir a punt,  jo seguia dubtant: del títol, del contingut, del estil que li volia donar... Tot plegat, que el títol el va posar ell. El contingut d'aquest primer més seran  poemes meus que aniré "penjant", un cada dia. L'estil s'anirà definint mica en mica,  segons evolucioni el Blog.

28 Poemes pel Febrer...i fins el març! 
                                          Glòria

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...