dissabte, 31 de desembre del 2011

BON ANY 2012 !!!


Els nostres millors desitjos pel ANY NOU, de tot cor:

     Eva,
       Rosa Maria,
                Nicanor
                       Joan
                          Dalda 
                                   i      jo.

dimarts, 27 de desembre del 2011

OVIDI MONTLLOR recita " Tot l'enyor de demà" de J. Salvat-Papasseit

Ovidi Montllor és un rapsode excel·lent.  Altre cop ho demostra amb aquesta poesia en que Salvat Papasseit, conformat i resignat ens explica la seva vida de malalt.




Quin gran poeta i quin gran rapsode!!!

dijous, 22 de desembre del 2011

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "NON NON DE NADAL" de Joana Raspall

Aquest poema el trobo tan dolç...  L'any passat el vaig recitar DE MEMÒRIA  (si,  ja se que és curtet i fàcil, però així i tot té mèrit)

       

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espigol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

       Joana Raspall





dimarts, 20 de desembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA: Una Nadala "Ens ha nascut el Salvador"

S'acosten les festes de Nadal, aquesta es una de les nadales que cantem amb la Coral. Escolteu aquests menuts que ho fan la mar de bé.


Oi que son una monada?

dijous, 15 de desembre del 2011

POETES ENTRE NOSALTRES: Carmen Villoro "MANUSCRITO"

Qui, quan ha corregit un poema, un text, no ha tingut aquesta sensació que descriu la poetessa mexicana?


Las palabras
que nunca llegaron a la última versión
tal vez eran mejores.
Tienen la gracia de las cosas perdidas:
la puerta que no abrimos,
el amor olvidado.
Como flores disecadas
los vocablos encerrados en círculos
o aniquilados por un tachón violento
florecen
cuando es otro el que asoma
a la intimidad del texto
y descubre no el poema
sino el alma de atrás:
vacilaciones clandestinas,
ocurrencias podadas en retoño.
Esa caligrafía
un poco descompuesta por los años
algo ilegible
como la voz vecina que escuchamos
a través de un muro,
como mirar las manos del autor
que ya no está.
No sin culpa
el voyeurista de este manuscrito
lo siente palpitar y algo le dice
que ese desorden,
ese jardín con plagas todavía,
hierbas silvestres cubriendo la silueta
de algún árbol final
tiene el encanto de otro paraíso.
         
                           Carmen Villoro




dimarts, 13 de desembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Plus Ultra

El poema de Verdaguer cantat per una càlida veu. La fotografia no és de les més encertades, però.




L'ha musicat Roger Más!

dissabte, 10 de desembre del 2011

"PER LA LLUM DEL DIA" -2

Segona i última part del poema "Per la llum del dia",  ple de vida, d'energia i de força.



Estimo a llom d’un cavall de llarga crinera blanca
que m’habita al pit, on batega feréstec, sense pautes
Pels seus ulls veig la refulgència de cada instant
i sento Gratitud , el mot més gran.
Si pels ulls no mirés, llavors ploraria el que no tinc,
la llibertat que no sóc
la fera a punt d’amor que em queda dins
el dolor, les ombres que dibuixa prop de mí aquesta llum
la certesa ignota
la incertesa que conec
i tot i així, estimo cada llàgrima:
aquella que et dic
i la de la meva foscor
perquè per elles sóc vida i vida dónc
Des del llindar de la pell
m’omplo de cada engruna d’amor
que sovint plou de manera imprecisa
paorosa, fins i tot
perquè per ell prenc vida i vida sóc
                              Eva Moreno Bosch 


 

dijous, 8 de desembre del 2011

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "EL HOMBRE IMAGINARIO" deNicanor Parra

 Nicanor Parra ha aconseguit, als seus 97 anys, el Premi Cervantes. Un premi merescut de fa temps.


El hombre imaginario 
vive en una mansión imaginaria
rodeada de árboles imaginarios
a la orilla de un río imaginario

De los muros que son imaginarios 

penden antiguos cuadros imaginarios
irreparables grietas imaginarias
que representan hechos imaginarios
ocurridos en mundos imaginarios
en lugares y tiempos imaginarios

Todas las tardes imaginarias 

sube las escaleras imaginarias
y se asoma al balcón imaginario
a mirar el paisaje imaginario
que consiste en un valle imaginario
circundado de cerros imaginarios

Sombras imaginarias 

vienen por el camino imaginario
entonando canciones imaginarias
a la muerte del sol imaginario

Y en las noches de luna imaginaria 

sueña con la mujer imaginaria
que le brindó su amor imaginario
vuelve a sentir ese mismo dolor
ese mismo placer imaginario
y vuelve a palpitar
el corazón del hombre imaginario


                          Nicanor Parra






dimarts, 6 de desembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA: "LAKMÉ" de L. Delibes

Meravellosa la música de Delibes. Aqui canten Lakme i Mallika el Duo de les Flors de l'òpera "LAKMÉ"


I quines imatges més boniques!

dissabte, 3 de desembre del 2011

MIRA'M LES MANS

Costa omplir les mans, si ningú ens dona res...



Mira'm les mans...

Per tal d'omplir-les de quelcom
he perseguit migrades il·lusions,
somnis escàpols dia rere dia. Res
Mira'm les mans: Buides


I quan he vist el riu colgat d'estrelles
i la lluna gronxar-se esbiaixada
les he volgut abastir. Res
Mira'm les mans: Mullades


Algú em va dir “busca l'escalf entre la gent,
l'amistat és càlida. Qui dona rep.”
Però ningú no em dona res
Mira'm les mans: Gelades

                                Glòria 



dimarts, 29 de novembre del 2011

JESÚS LIZANO recita "MAMIFEROS"

Ahir vaig veure una entrevista de Jesús Lizano a "La Vanguardia". I no he pogut resistir la temptació de portar al blog aquest poema seu, que trobo molt original, i que en la seva veu té molta gracia.





A que és boníssim!

dissabte, 26 de novembre del 2011

*"LAS CUATRO ESTACIONES"

Avui és Nicanor López qui ens ofereix aquest preciós poema, que descriu una historia d'amor que dura tota una vida.


Se rompió el invierno de alboradas frias,
de miradas perdidas, en tus ojos ausentes,
de palabras huecas, palabras vacias,
que pasaban al viento, como el agua al torrente.

Con tus hielos el viento, besaba mi frente,
helando en mis labios la voz de mi alma
que intentaba en vano, (bella indiferente)
pedir a tus hielos un poco de calma.

Pero una mañana de faroles rojos,
una alondra nueva canto en tu ventana.
Y se fundió el hielos en tus bellos ojos,
y se abrió una rosa en tu boca grana.

Y trepamos juntos por el pensamiento
buscando la luna que duerme en la loma,
llenamos de sueños las alas del viento,
sueños que despiertan cuando el beso asoma.

Fué nuestra la luna cuando en la distancia
llenó de ilusiones nuestra primavera,
dejandole al viento esa extraña fragancia
de un beso soñado, que anhelante espera.

Y llegó el verano de distancias rotas
de promesas cumplidas, de cuerpos ardientes,
de noches de fuego, de alboradas rojas,
de jaulas abiertas a ilusiones pendientes.

Y bebimos la luna de miel y de flores,
rompimos las sombras que ocultan las cuevas,
robamos las flores a las mariposas
y sembramos tu vientre de ilusiones nuevas.

Hoy ya en el otoño de nuestro camino
tus frutos maduros van por la ribera
de esos lagos verdes, donde está el destino
buscando senderos a su primavera.

La lluvia de otoño apagó las llamas
de aquellas ardientes noches de verano,
dejando fundidas en una dos almas
y un cuerpo desnudo de amante y hermano.

Un cuerpo desnudo que el viento deshoja,
como árbol de otoño que entregó su fruto
y espera paciente que la tierra roja
de sus viejas ramas, cobre su tributo.

                            Nicanor López



dijous, 24 de novembre del 2011

POETES ENTRE NOSALTRES: A. Garcia Calvo *"LIBRE TE QUIERO"


Demà és de dia CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GENERE. 
He trobat molt adient aquest bonic poema i el vull compartir.




Libre te quiero
como arroyo que brinca
de peña en peña,
pero no mía.

Grande te quiero
como monte preñado
de primavera,
pero no mía.

Buena te quiero
como pan que no sabe
su masa buena,
pero no mía.

Alta te quiero
como chopo que al cielo
se despereza,
pero no mía.

Blanca te quiero
como flor de azahares
sobre la tierra,
pero no mía.

Pero no mía
ni de Dios ni de nadie
ni tuya siquiera.

        
             Agustin García Calvo



dimarts, 22 de novembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: La Muralla

Un poema molt inspirat de Nicolás Guillén, un gran poeta cubà, cantat per l'Ana Belén.






És una cançó que fa emocionar!

diumenge, 20 de novembre del 2011

GRANS POETES ENTRE NOSALTRES: "PODRIES..." de Joana Raspall

 Avui es celebra el DIA DEL NEN, és una magnífica ocasió per recordar el poema d'una gran poeta i de les  més entranyables.


Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...
Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.
T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.
Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;
Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,
O aniries nu
Perdut per la selva.
Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.
Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa
Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.
    Joana Raspall




dissabte, 19 de novembre del 2011

X SOPAR del COL.LECTIU D'ARTISTES DE SANTS

Durant l'acte del sopar del Col · lectiu em van fer entrega d'una distinció a la meva trajectòria poètica.  Quina emoció!!!


Mireu con n'estic de cofoia i contenta!

GRACIES, COMPANYS! 




dijous, 17 de novembre del 2011

"PER LA LLUM DEL DIA" -1

Altre cop l'Eva ens fa arribar la seva poesia, inspirada i musical. La d'avui és un cant a la llum, a la vida.


Avui és cèl.lula, embrió, la mica de riu fresc
que et corre entre les mans...
El demà és fet de supòsits, una il.lusió,
només el sol serà certer:
per ser l’alba d’uns i el crepuscle d’altres, potser…


        PER LA LLUM DEL DIA
         obro de bat a bat porticons
         deixo el vel vaporós de la cortina anar a caprici dels vents
         l’esperit deixo generosament estès, com una finestra 
oberta
        per haver la llum del dia

       Des del llindar de la pell
       m’omplo de cada fragment de matí:
       la rosada en les fulles, la salabror en l’aire, les remors en 
les cases veïnes,
      música en els arbres, ditades de sol a terra…
      i tot, tot, en mí

     M’omplo de cada avui que se m’arrapa als ossos
     i amb els ossos, plens d’avui,
     estimo la llum de cada dia, i la cançó floral que els arbres 
declamen,
      i l’aire petit que em refà per dins ,i les ditades de sol sobre 
els meus dits...
      i tot, tot, des de mí (...)

                              Eva Moreno



dimarts, 15 de novembre del 2011

DIMARTS UNA MICA DE MÚSICA i UN POEMA: Poema de amor

Si algú dubte de que J. M. Serrat és un poeta que escolti la lletra de aquesta cançó i després que opini. 




dissabte, 12 de novembre del 2011

NOVA MIRADA A LA TARDOR

Un nou poema de la nostra companya Rosa Maria, un poema d'amor, d'un gran amor que, constantment, es renova...



                                         “Als meus ulls: els del cor”

Sota la llum d’aquesta tarda
veig renéixer la tardor a la teva mirada
em fas sentir plena,
com plena està la mare terra de fruits
com plena està la nostra ànima
quan ens mosseguem el llavis plens de desig.

Sento que sóc per a tu
vol d’ocell que solca el cel
vol d’esparver que acosta i allunya
un amor que no és meu, ni és teu
que és lliure com el vent.

Lliure i a la vegada llunyà
com llunyanes són les teves mirades perdudes
cap a un horitzó ple d’estels
que els meus ulls nounats
no són capaços d’entreveure.

Recordes quan les nostres llàgrimes regaven el jardí de l’àngel?
Recordes quan les ones d’aquella platja solitària 
ballaven els vals al compàs de les nostres paraules d’amor?
Recordes com tremolava la mare terra quan fugíem 
trotant sense que ningú ens veiés?
Recordes quan acaronaves les meves ales de merla reial
i les llepaves amb dolços petons de canyella i xocolata? 
Recordar és no morir. 
Els records dormen en silenci al meu costat.

Tu i jo som dos àngels abandonats al destí d’un amor infinit
d’un amor que clama per renéixer i per donar nous fruits
removem la terra infèrtil
i llaurem-la amb les mans plenes d’amor.

Junts interpretàvem la nostra banda sonora
i somniàvem buscar la puresa que existeix
en la música de les esferes. Sempre serà el nostre gran somni.
Ella somriu quan hi pensa.

Tothom li diu que és una dona de primavera
però ella se sent en aquesta nova tardor
una captaire de Déu
que ha trobat el seu destí
en el teu amor serè.

             Rosa María Vargas













dimarts, 8 de novembre del 2011

OVIDI MONTLLOR recita "Els amants" de V. Andrés Estellés

Altre cop Ovidi ens recita, magníficament, un poema.  Avui de V.A. Estellés: "Els Amants".






M'encanta com diu el poema!

dissabte, 5 de novembre del 2011

*"SI DICEN QUE EL CORAZÓN..."


 Si dicen que el corazón
ni llora, ni rie, ni ama,
¿De donde sale la llama
que alimenta mi pasión?
Por qué causa o que razón
cuando la vi el primer dia
el corazón me latía
con tal fuera y desespero
que se me escapó un "te quiero"
sin saber que lo decía.

               Nicanor López
      “Décimas”



dijous, 3 de novembre del 2011

"AVUI M'HAS MIRAT" Poema Guardonat de l'Eva!


L'EVA HA GUANYAT UN NOU PREMI!!!
Al Certamen Literari de la Associació de Veïns de la Sagrada Familia li va ser concedit al 2n PREMI de POESIA, per al poema "AVUI M'HAS MIRAT"

De nou, FELICITATS, Eva!
Es un poema preciós. Llegiu-lo...

(Les amigues m'han regalat un paquet de "Klinex"de tant que em cau la bava, com a mare seva que sóc)


"Avui m'has mirat... "



Avui m'has mirat
com si em volguessis veure
ajagut sobre el teu cos de ferro
on la vida se t'adorm
estàtica i distant
on hi ets sense ser-hi
i estàs sense estar

Avui, per un moment
m'ha semblat
que marxava el teu esguard
d'aquell infinit
que sempre mires de fit a fit
i mai no arriba.
I una guspira de la llum
que va viure en els teus ulls
ha recorregut la meva nuesa
desitjant estimar-me
amb un desig que panteixa

I jo,
amb l'amor tan madur
t'he acaronat els cabells
I tu,
des d'aquelles ombres
que t'estrafan la veu
m'ha semblat que em deies
sóc jo, vida
encara
sóc jo,
amor meu

                            Eva Moreno i Bosch

dimarts, 1 de novembre del 2011

OVIDI MONTLLOR recita "L'ofici que més m'agrada" de J. Salvat Papasseit

 OVIDI MONTLLOR, un rapsoda excel·lent.
Que l'Ovidi era un gran artista i molt polifacètic ja ho sabia. El que ignorava és que fos tan bon rapsoda. Escolteu-lo i opineu.



 
Que, a que recita bé?

dissabte, 29 d’octubre del 2011

VENT DE NIT

Aquest és el poema que hi penjat al "vent" de les cotxeres de Sants. A quedat una exposició molt lluïda. Us hi esperem. No us la perdeu!

  
Dins la nit l'aspra melodia del vent i les canyes.
La cadència rítmica de gotes de pluja
damunt la teulada. I molt més a prop
el compàs del rellotge, metrònom vital
d'hores que s'escampen

Persegueix la nit ombres esqueixades,
i mulla els ocells que han fugit del niu,
i als homes perduts tenen xopa l'anima.
L'aigua dels bassals reflecteix la llum
humida i gelada.

Resta tot desert, com mal averany.
Els gats amagats perforen la nit,
ulls esbatanats, pupil·la ovalada
i l'udol del vent que escombra els carrers
omple de basarda .

Darrera els estors els ulls són espills
i els cors són de marbre.
No els mulla la pluja,
tenen sec l'esperit. I la porta closa.
Forrellat i balda.

            Glòria





dijous, 27 d’octubre del 2011

DOS GUARDONS PER L'EVA MORENO a PARETS DEL VALLES: Poesia inédita i Rapsoda



 TERCER PREMI A LA  MILLOR POESIA INÈDITA:
     Eva Moreno Bosch 
Per: "PARÈNTESI"

SEGON PREMI  A LA  MILLOR POESIA INÈDITA:
  Júlia Costa i Coderch
Per: "BALADA de la PENTINADORA"                                                                                 

PRIMER PREMI  A LA  MILLOR POESIA INÈDITA:
     Elena Peralta Valero
 Per: "EL TEMPS ES FA LÍQUID"


PREMIS ALS RAPSODES:

TERCER PREMI MILLOR RAPSODE:
Eva Moreno Bosch
       Per:      Tu encara     --- i ----          Aiguamarina

SEGON PREMI  MILLOR RAPSODE
Mª. Pilar Guash Font
    Per:      Flors       -----i----- M'agrada sentir la sardana 

PRIMER PREMI MILLOR RAPSODE:
Anna Maria Morera Casacuberta
Per: Cant Espiritual  ---i--- Cant Final del Poema de Nadal



 ENHORABONA EVA!!!!!

 ( La Puri em farà un pitet de patchwok i la Valentina un de punt de creu.) 





LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...